Avui encara són molts els que recorden el pare Magí Morera i Feixas pel seu esperit emprenedor i la seva
laboriositat, una persona especialment dotada per al lideratge i d’una fe exemplar.
Nascut a Castelltallat, a Sant Mateu de Bages, el 16 de novembre del 1908, era el més petit de dotze germans. Va perdre el pare als disset mesos i va estudiar al col·legi d’orfes que els Fills de la Sagrada Família regentaven a Sant Julià de Vilatorta, on, sentint-se atret per la vida religiosa, va decidir professar en la congregació a la qual ja pertanyia un germà seu, Domènec. Va professar el 1925 i va fer els vots solemnes el 1933; l’1 de novembre d’aquell mateix any era ordenat sacerdot a Tortosa.
El pare Morera va ser destinat a Blanes, on es dedicava a la formació de nous seminaristes fins que l’esclat
de la persecució religiosa del 1936, que causà vint màrtirs a la congregació, el feu amagar-se a Manresa,
on feia de mestre. Els seus superiors li van ordenar marxar del país; va passar a França. Va estar un temps a Marsella fins que se’n va anar a Itàlia, on exerciria a Roma i a pobles del Laci i dels Abruços.
A Itàlia, entre el 1938 i el 1958, va viure la Segona Guerra Mundial, el feixisme, l’ocupació alemanya i l’americana, el canvi de règim i la difícil postguerra. Va establir-hi una casa de novicis. A Roma seria nomenat rector de parròquia, promogué noves fundacions i desplegà gran activitat, fins que el Capítol General de l’any 1958 l’escolliria com a nou superior general de la Congregació dels Fills de la Sagrada Família. Un càrrec que ocuparia en dos períodes de temps, del 1958 al 1969 i, novament, del 1975 al 1981; un temps prou perllongat que abasta divuit anys.
En el període entremig de les dues etapes que va ser superior de la Congregació, va ser rector de la
parròquia de Jesús de Natzaret, a Madrid, un temple modern que té al jardí que l’envolta una petita ermita dedicada a la Sagrada Família. Després del segon període, va ser rector de l’església de Santa Maria Goretti de Curitiba, a l’estat brasiler de Paranà. Malalt i afeblit, va retornar a Barcelona. Va suportar els dolors amb enteresa i paciència, i moriria el 28 de juny del 1984. Va ser enterrat al cementiri de Les Corts. Posteriorment, en iniciar-se’n el procés de beatificació, el seu cos va ser traslladat a la parròquia
i santuari de Sant Josep Manyanet, a Sant Andreu de Palomar, on reposa també sant Josep Manyanet, fundador de la congregació. El papa Francesc el va declarar venerable el 2017.