La barcelonina Irene Muzás Calpe és la primera dona rabina catalana. Va ser ordenada a la Universitat de Potsdam, a Alemanya. És membre de la comunitat jueva Atid, d’una branca del judaisme que defineix com a “progressista tradicional, encara que pugui sonar una mica contradictori“. Explica que la funció principal d’un rabí és “connectar la gent, crear comunitat, oficiar, acompanyar infants i gent gran en el seu cercle de vida“. Va ser entrevistada per Ignasi Miranda al programa Temps de diàleg de Ràdio Estel.
Com se li va desvetllar la vocació de ser rabina?
És una vocació que ve des de la vocació de l’ensenyament. Jo era professora i va esdevenir naturalment perquè em vaig implicar cada vegada més amb la meva comunitat. En comptes d’ensenyar les matèries de l’escola, se’m va despertar la vocació de voler ensenyar la Torà, la narrativa i la tradició jueva. Una cosa va portar l’altra. Es tracta d’una vocació de servei al poble jueu.
Ha trobat gaires dificultats pel fet de ser dona?
He trobat les mateixes dificultats que qualsevol dona que vol tenir una rellevància dins del que seria un lideratge espiritual en el món jueu. El judaisme és molt plural, i hi ha una sèrie de branques, ja des de principis del segle XX, en què es veuen moltes espurnes de dones que comencen a tenir un cert lideratge. Amb tot, això no es fa efectiu fins als anys setanta del segle passat, tot i que la primera rabina és de l’any 1935. Les dones volem reivindicar el nostre paper a l’hora de llegir la Torà, de dirigir els serveis i d’exercir un cert lideratge. Hi ha sectors més fonamentalistes o més conservadors en què les dones encara no han fet aquest pas. En aquests moviments sí que he trobat una certa resistència.
“Les dones volem reivindicar el nostre paper a l’hora de llegir la Torà, de dirigir els serveis i d’exercir un cert lideratge”
Es refereix, per exemple, a les creixents comunitats ultraortodoxes?
Les comunitats ortodoxes encara no accepten que una dona sigui rabina. Sí que hi ha dones, sobretot als Estats Units, que estudien per assolir el mateix nivell d’estudis que tindria un rabí. Ara bé, els donen el títol però no es correspon al de rabina, sinó al de “prefecte”, que, d’altra banda, tampoc no està reconegut per tot el sector ortodox. Hem d’entendre que l’ortodòxia del judaisme no és la mateixa a Europa que als Estats Units o Israel. El judaisme als Estats Units és molt més obert i avançat.
Com valora el diàleg entre l’Església catòlica i el judaisme?
S’estan fent moltes coses però hi ha molt desconeixement mutu. Encara hi ha una mica desconfiança. M’agradaria molt que les barreres s’anessin esfondran de mica en mica, perquè parlant la gent s’entén.
Des de quins principis es pot avançar en el diàleg interreligós per afavorir la construcció de la pau al món?
Hauríem de seure i veure que allò que tenim en comú és molt més que el que ens separa. L’arrel comuna de totes les religions és que volem treballar per la pau. Per tant, des de diferents camins ens hauríem de trobar en un estel comú, capaç d’il·luminar el món des del treball per la pau.
