El Papa deu haver mirat la final del mundial de futbol? És la pregunta que molts es fan després de la victòria de l’Argentina a Qatar. Als més cinèfils els vindrà a la ment l’escena de Francesc mirant per televisió un partit amb Benet XVI. Però, com tantes coses a Los dos Papas, és pura ficció. El 15 de juliol del 1990 el Papa va prometre a la Mare de Déu del Carme que no tornaria a mirar la televisió, en part perquè el futbol feia que s’enfadés. El que sí que ha fet ha estat tenir gestos envers la selecció del seu país i trobar-se sovint amb futbolistes. Entre ells Diego Armando Maradona, que es va declarar “el primer fan del Papa”.
Francesc i Maradona es van trobar en diverses ocasions. Una d’elles va ser el 2015, quan l’astre argentí es va sumar a les iniciatives d’Scholas Occurrentes, una fundació impulsada pel Papa que busca a través de l’educació crear un món nou. Aquell any l’Estadi Olímpic de Roma va acollir la II Edició del Partit per la Pau, un esdeveniment que aplegava estrelles en un amistós i la recaptació del qual es va destinar a projectes educatius d’arreu del món.
Abans del partit, Maradona va visitar el Papa, es van abraçar i van xerrar en privat. Després, en una roda de premsa, el futbolista va explicar que havien parlat dels projectes d’Scholas i de la fam. A Diego Armando li semblava decisiu “que tots els jugadors ens unim per aquest noi que no menja en tants llocs del món“. Va rematar la declaració afegint: “L’única cosa que puc dir és que soc el primer fan de Francesc.”
També amb Messi
Però Maradona no és l’únic capità de l’Argentina amb qui el Papa s’ha trobat. L’agost del 2013, amb el pontificat recent estrenat, va rebre la visita de les seleccions argentina i italiana. Anaven a disputar un partit en honor seu. “Serà molt difícil escollir qui animar, però per fortuna és un amistós“, va fer broma Francesc.
Francesc va deixar dues lliçons fonamentals. La primera, la “responsabilitat social” de la fama. “Quan ets al camp trobes la bellesa, la gratuïtat i el companyerisme. Si un partit no té això, perd força encara que es guanyi.” La segona, que no es creguessin deus. “Abans de campions, sou homes. Fins i tot, si sou famosos, continue sempre sent homes portadors d’humanitat.”
Després de la trobada també es va celebrar una roda de premsa en què Messi, tan parc en paraules com sempre, va dir: “La trobada va ser breu però molt bonica i la veritat és que no vaig tenir temps de dir res.” Potser un exemple d’humilitat.
