El relat del naixement i de la infància de Jesús de l’evangeli de Lluc està format per cinc escenes que la tradició pessebrista sap figurar molt bé: l’anunci del naixement de Jesús; la visita de Maria a la seva parenta Elisabet; el naixement, la visita dels pastors i la circumcisió de Jesús; la presentació de Jesús al Temple; l’anada a Jerusalem de Jesús, i els seus pares, a l’edat de dotze anys. El text del tercer evangeli traspua una reflexió profunda sobre la maternitat divina de Maria i sobre la seva condició d’agraciada per Déu. Maria hi apareix activa en tot moment: Ella parla, es torba, pregunta, assenteix, serveix, lloa, agraeix, infanta, faixa el seu fill, escolta, guarda en el seu cor, medita…
En el fragment que llegim avui, festivitat de Santa Maria, mare de Déu, sobta el contrast entre els pastors, que arriben apressats, parladors, sense poder contenir allò que els ha estat anunciat, i Maria, que guarda en el seu cor el que sent i ho medita. Els pastors no venen a adorar l’infant, sinó a veure la realització de la paraula que els ha estat dita. I la troben, ben cert que sí. Troben la realització de la bona nova anunciada, troben la causa d’una gran alegria, troben el Salvador, el Messies faixat amb bolquers i posat en una menjadora, troben el Senyor! que anirà manifestant-se durant la seva vida pública i, sobretot, en la resurrecció. El relat dels pastors colpeix d’admiració tot aquell que l’escolta: també Maria, la serventa del Senyor, en el si de la qual s’ha fet carn el qui és la Paraula. I és que «per a Déu no hi ha res impossible».
Encetem un nou any. L’experiència de vida ens indica que, malgrat els bons desigs, el 2023 el món no serà com voldríem, si més no globalment. Però tot allò que se’ns ha anunciat i hem escoltat, també nosaltres, és motiu d’esperança. Guardem-ho ben viu en la nostra consciència, meditem-hi, com Maria. I no tinguem por, malgrat les vicissituds personals i col·lectives. Fem nostra la mirada dels pastors anats a Betlem, per descobrir en la nostra vida i en el nostre entorn la presència actuant del Senyor, que «és amb nosaltres dia rere dia fins a la fi del món».
