Quanta brutícia a l’Església i entre els qui, pel seu sacerdoci, haurien d’estar-hi completament entregats! Aquestes paraules formen part de la meditació de la novena estació del Via Crucis que el cardenal Ratzinger va escriure pel Divendres Sant del 2005. Com a prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe (CDF), Joseph Ratzinger havia conegut totes i cadascuna de les denúncies d’abusos sexuals que, especialment des del 2001, arribaven a la CDF. Des d’aquest organisme va fer front a la crisi a la diòcesi de Boston i als escàndols de l’Església a Irlanda, així com al terratrèmol que va suposar el reconeixement eclesial de la història d’abusos perpetrats pel fundador dels Legionaris de Crist, Marcial Maciel.
Des de la CDF, el cardenal Ratzinger va obrir la porta que, amb empentes i rodolons, però de manera inexorable, condueix l’Església catòlica pel camí del reconeixement. En l’àmbit legislatiu, s’ha de reconèixer la determinació amb què, des de l’any 1988, va treballar el cardenal Ratzinger per tal que els ordinaris i superiors religiosos assumissin les seves responsabilitats en assumptes penals.
La primera gran reforma legislativa és de l’any 2001, la Sacramentorum sanctitatis tutela, reformada, essent ja Benet XVI, l’any 2010. Després, arribà la Carta circular per ajudar les Conferències Episcopals en la preparació de Línies guia per tractar els casos d’abusos sexuals a menors per part del clergat, acompanyada de la sol·licitud de fer-les arribar a la CDF abans de l’any 2012.
En aquest llarg camí que l’Església segueix recorrent, les reformes legislatives són cabdals, però insuficients. Què seria de la justícia si no anés acompanyada de l’amor? (Caritas in Veritate 6).
L’atenció pastoral del papa Benet XVI a les víctimes és tant o més important que unes reformes legislatives que, reconeguem-ho, a hores d’ara encara són insuficients. El lloc que la profunda crisi patida a la societat i a l’Església irlandesa han ocupat en el ministeri de Benet XVI, sense menystenir l’atenció a la crisi destapada a la diòcesi de Boston, és el testimoni d’un compromís.
L’any 2006, durant la visita ad limina dels bisbes irlandesos, Benet XVI mostrà el camí: cercar i afrontar la veritat del que ha succeït, establir garanties de no-repetició, complir amb la justícia i curar les víctimes.
La carta adreçada l’any 2010 als catòlics irlandesos, fruit de reunions periòdiques amb l’episcopat i del coneixement dels successius informes publicats, és la mostra d’una sol·licitud sincera.
Benet XVI ho ha demostrat en les seves trobades constants en tots i cadascun dels seus viatges apostòlics. Reunions discretes, mai secretes, que s’han organitzat des de la convicció que mai, mai, s’ha d’exposar les víctimes.
Avui sabem que Joseph Ratzinger, essent arquebisbe de Munic, podria haver actuat de la mateixa manera com durant molts anys ho ha fet l’Església: silenciant. Reconeguem-ho sense por, reparem d’una vegada a les víctimes tot el que és de justícia reparar i agraïm la lluita sincera contra la corrupció dels falsos profetes que “l’escombriaire de Déu”, distant del poder i enemic del carrerisme, va convertir en un dels senyals indelebles del seu pontificat.
