L’Evangeli d’avui és la narració del Baptisme de Jesús segons Mateu. En la seva explicació hi ha una sèrie de detalls ben interessants per a la nostra espiritualitat, sobretot si els comparem amb els altres evangelistes. Mirem-ne alguns, amb ulls curiosos d’infant.
Per una banda, hi ha un diàleg entre Joan i Jesús. Sant Marc no ens parla pas que els dos personatges intercanviïn cap paraula, només es concentra en el fet que Jesús duu a terme el ritus purificador. Sant Mateu, però, insisteix en què Jesucrist desitja deliberadament fer-se batejar per Joan, perquè vol acomplir tota la justícia que Déu Pare ha previst en el seu misteri d’amor. En efecte, Crist no necessita de purificació inicial del seu ministeri. Si el realitza, és en vistes a glorificar Déu i a què nosaltres recordem que tota la seva vida i la nostra tenen com a meta que Déu sigui el seu centre i motor.
Més detalls, Joan reconeix en particular davant Jesús que és indigne del ministeri de batejar-lo; però a Jesús no l’importa. La consciència de ser instruments dòcils en els mans del Pare etern no ens ha d’aclaparar ni ser un impediment per a actuar-hi. De fet, durant l’Advent ja ens ho recordava sant Bernat parlant de la humilitat de la Verge Maria, que no havia de ser un obstacle per a l’acció de Déu. Ben al contrari: de vegades, la millor expressió religiosa és sortir de la nostra comoditat natural perquè una virtut pròpia de l’Evangeli i la vida cristiana brilli en el nostre entorn.
Prosseguim. Déu Pare continua essent el protagonista de l’escena de la vida de Crist: Jesús és el Fill de Déu, un Fill servicial, disponible i obedient a la voluntat divina, que no desitja sinó la salvació universal de la humanitat. Doblement digne de fe i d’adhesió és Jesucrist: primer, perquè per condescendència va compartir el nostre itinerari i ens va redreçar vers la meta joiosament de participar de l’Amor etern de la Trinitat, i en segon lloc, perquè el preu amb què ho ha dut a terme és el preu de la pròpia vida.
El Baptisme que ens guareix, salva i rescata del pecat i de la mort és el Baptisme de la seva sang, el seu sacrifici Pasqual. Per això, amb aquestes festes no només ens felicitem pel Nadal, que avui concloem, sinó que també ens felicitem perquè per la seva vinguda obtenim el goig de Pasqua.
