El teòleg Michael Kok defensa que l’Evangeli de Marc, el més antic dels textos evangèlics, va ser escrit des dels marges socials. Per a Kok, la narració marcana és una invitació als lectors a prendre la pròpia creu, per tal de rebre la mateixa vindicació que Jesús va rebre, i entendre el valor redemptor del patiment de Jesús.

Prendre la pròpia creu i caminar amb els crucificats del món pels marges i al marge del poder del món. Allunyar-se d’una església que va de bracet dels poderosos, i atansar-se als oblidats de la terra per ser com Jesús, tal com el presenta l’evangelista Marc: curant endimoniats i leprosos; criticant durament les actituds dels líders religiosos jueus que interpretaven la Llei sense tenir en compte l’amor de Déu; deixant-se acaronar per les mans i els plors de la dona de Betània, per la fe de la dona sirofenícia, per la fe de la dona de les hemorràgies, per la tendresa i generositat de la dona vídua, per la fe de tanta gent necessitada d’estima i escalf.

“Si volem ser seguidors de Jesús crucificat, hem d’estar situats als marges”

MAR PÉREZ, teòloga biblista

Un Jesús, el que descriu Marc, molt humà, perquè s’angoixa i pateix, i molt diví, perquè la seva divinitat rau a curar tots aquells que troba pel camí, que, concretament, troba als marges del camí. Per això, si volem ser seguidors de Jesús crucificat, hem d’estar situats als marges, per tal de poder «curar» aquells homes i dones que ho necessiten.

L’Església dels marges és l’única possible, perquè és aquella que acull sense por, sense distincions i sense triar. És aquella que recorda les primeres comunitats, on homes i dones tenien les mateixes responsabilitats, on les portes eren obertes de bat a bat per a tothom, on la fracció del pa i el vi, la pregària i la comunió eren el que els distingia com a seguidors del Natzarè.

Defensar la institució religiosa des d’una certa superioritat moral davant dels sensesostre, dels immigrants, dels homosexuals o de les prostitutes ens converteix en fariseus hipòcrites, que negaven l’amor i la misericòrdia de Déu als que no eren com ells. Procurem allunyar-nos del «centre del camí».