Encara que el Comitè Provincial d’Ordre i Seguretat convocat a Roma després de la mort del Pontífex emèrit preveia que només assistissin al funeral unes 60.000 persones, diferents fonts parlen d’entre el doble i el triple. Els dies anteriors es van acomiadar del cos a la basílica de Sant Pere 200.000 persones, 6 vegades més de les 35.000 previstes inicialment.
Més de 200.000 persones han arribat a Roma d’arreu del món per mostrar els seus respectes a Benet XVI durant els tres dies que el seu cos ha estat exposat a la basílica de Sant Pere. I el dia de l’enterrament, aproximadament la meitat han assistit a un funeral completament excepcional. Ha estat el primer de la història en què la Missa exequial d’un Papa ha estat presidida per un altre. I el primer en més de 700 anys d’un Pontífex emèrit des de la mort el 1296 de Celestí V.
“Benet, amic fidel de l’espòs, que el teu goig sigui perfecte en sentir definitivament i per sempre la seva veu”, ha dit Francesc al final de l’homilia en una plaça de Sant Pere plena, però amb els voltants menys col·lapsats que el 8 d’abril del 2005, quan el funeral de Joan Pau II va aplegar un milió de persones al Vaticà, Via della Conciliazione i molts altres carrers romans tocant a Sant Pere.
“Benet, amic fidel de l’espòs, que el teu goig sigui perfecte en sentir definitivament i per sempre la seva veu”
Sobre el seu predecessor, Francesc ha subratllat tres trets davant dels pelegrins. Tots giraven al voltant de l’entrega. En ser Benet XVI un Pontífex que es va saber retirar amb humilitat i passar a un segon pla, el Papa ha elogiat la seva “entrega agraïda de servei al Senyor i al seu Poble, que neix per haver acollit un do totalment gratuït“. També ha parlat de la vida de contemplació que va dur al monestir Mater Ecclesiae des del 2013 i la seva “entrega orant que es forja i gresola silenciosament entre les cruïlles i contradiccions que el pastor ha d’afrontar”.
En darrer lloc, com que Benet XVI va passar deu anys esperant amb paciència la trobada amb Déu, Francesc ha posat en relleu la seva “entrega sostinguda per la consolidació de l’Esperit, que l’espera sempre en la recerca apassionada per comunicar la bellesa i l’alegria de l’Evangeli“.
Funeral auster
El funeral de Benet XVI ha estat com el seu pontificat: auster. Abans de morir, el Papa emèrit ho va deixar encomanat així i va demanar que només hi anessin dues delegacions oficials, una d’Itàlia i una altra d’alemanya.
L’ancià Sergio Mattarella ha representat el seu país i, per part d’Alemanya, hi han assistit el president de la República Frank-Walter Steinmeier, el canceller Olaf Scholz i Markus Söder, governador de Baviera. Però no han estat ni de bon tros els únics. A part del cos diplomàtic davant de la Santa Seu, els membres del qual van ser convidats personalment a ocupar una zona de la Plaça de Sant Pere a tocar de l’altar, molts altres caps d’Estat i Govern han volat fins a Roma per estar presents a aquest comiat.
En el capítol d’autoritats polítiques, d’Espanya han vingut la reina Sofia i Félix Bolaños, ministre de Presidència. De Bèlgica un altre monarca, el rei Felip. De Polònia el seu president, Andrzej Duda. També el president de la República de Portugal i el ministre de l’Interior francès. D’Hongria ha vingut la seva presidenta, Katalin Novak, encara que no ha estat l’única representant del país perquè el dilluns 2 de gener, quan el cos de Benet XVI es va exposar a la basílica de Sant Pere, el primer ministre Víktor Orbán es va presentar immediatament per acomiadar-se del Papa emèrit. Abans que ell només hi van arribar Mattarella i Georgia Meloni, primera ministra italiana.
Per la seva banda, Ucraïna hi ha estat representada a través del bisbe Kenneth Nowakowski, que ha concelebrat el funeral en representació de Sviatoslav Shevchuk, arquebisbe major de l’Església greco-catòlica ucraïnesa. Cal destacar la presència de Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i president de la Conferència Episcopal Espanyola; de Carlos Osoro, arquebisbe de Madrid i vicepresident de la CEE; de l’arquebisbe Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, i de Romà Casanova, bisbe de Vic, que també han concelebrat la missa exequial.
Entre els motius que expliquen la diferència d’assistència entre el funeral de Joan Pau II i el de Benet XVI, hi ha el carisma magnètic de Karol Wojtyla, el seu llarguíssim pontificat ple de moments històrica, haver estat elevat a la categoria de símbol nacional pels seus compatriotes polonesos i morir en actiu a diferència del seu successor.
No obstant això, les xifres d’assistència multipliquen de molt les que inicialment va proporcionar el portaveu Bruno Frattasi durant el Comitè Provincial d’Ordre i Seguretat convocat a Roma arran de la mort del pontífex emèrit. Les visites a la basílica de Sant Pere han estat 6 vegades més de les que va pronosticar, passant de només 35.000 a més de 200.000. I l’assistència al funeral, que Frattasi va xifrar només en 60.000 persones (una quantitat que sobrepassa qualsevol rés de l’Àngelus estiuenc) s’han superat amb escreix.
