El cardenal australià George Pell, arquebisbe emèrit de Sydney i de Melbourne i prefecte emèrit de la Secretaria d’Economia del Vaticà, ha mort aquest dimarts 10 de gener, a Roma, als 81 anys.

El purpurat va ser hospitalitzat per a una cirurgia rutinària de maluc i si bé l’operació va anar bé, una aturada cardíaca hauria posat fi a la vida del cardenal Pell.

L’arquebisbe emèrit va estar a la presó durant 400 dies acusat d’abusos i després va ser absolt per unanimitat.

Del febrer al juliol del 2019 va estar ingressat en una cel·la en dues presons de màxima seguretat a Melbourne i Barwon

Una experiència dura, també viscuda durant un període en règim d’aïllament, del qual havia informat cada detall en una sèrie titulada Diari d’una presó, publicada per Ignatius Press. En més de 300 pàgines, el cardenal Pell relata trobades amb altres presos, visites i cartes rebudes, pregàries i l’Eucaristia que el van acompanyar durant l’empresonament.

“La meva experiència demostra com ens ajuden els ensenyaments de l’Església, com ajuda a pregar, buscar la gràcia de Déu”, havia dit en una entrevista a Ràdio Vaticana, en la qual també explicava que havia escrit durant l’empresonament perquè “vaig pensar que podria haver estat d’ajuda a aquells que es troben en dificultats, a aquells que passen per un moment de patiment com el que jo vaig viure”.

Cúria romana

Nascut el 1941, arquebisbe emèrit de Sydney i de Melbourne, va ingressar a la Cúria romana el 2013, quan Francesc el va incloure entre els membres del consell cardenalici per estudiar un projecte de reforma i ajudar-lo a governar l’Església.

El 2014 va ser nomenat prefecte de la Secretaria d’Economia, i va iniciar una sèrie de reformes financeres. Havia deixat els dos càrrecs respectivament el 2018 i el 2019.

De retorn a Roma, Francesc el va rebre el 2021. En aquella ocasió, el Papa va agrair al cardenal Pell el seu “testimoni”. En l’entrevista concedida a Mediaset, abans de Nadal, el Pontífex va recordar la tasca feta amb clarividència pel cardenal en l’àmbit econòmic, subratllant que a causa “d’una calúmnia”, en referència a les denúncies d’abusos a Austràlia, “va haver d’allunyar-se d’aquesta administració. És un gran home i li devem moltes coses”.

Amb la mort del purpurat, el Col·legi Cardenalici queda format per 225 cardenals, dels quals 125 són electors i 100 no electors.