Estic convençut que tendir ponts i fomentar diàlegs és una tasca que no podem defugir i que, de vegades, esdevé inspiració i provoca alegria. És el que em va passar amb el filòsof i escriptor Jordi Pigem. Després d’una llarga conversa sobre el seu llibre Pandèmia i postveritat, em vaig interessar per la seva valoració de l’Evangeli. Amb convicció em va respondre: “És una de les grandíssimes fonts d’inspiració per a l’ésser humà d’avui dia. La Bhagavad Gita hindú també és una font d’inspiració que pot ser ben vàlida.”

Per al filòsof Pigem, l’Evangeli conté un conjunt de veritats que estan molt per sobre de coses que se’ns transmeten actualment. Em va convidar que ens fixéssim en els lliris del camp i en els ocells (cf. Mt 6,25-31), que no es preocupen i participen de la gràcia de l’existència. “En l’Evangeli trobem els valors que necessitem avui dia: ser fidels a allò que veus com la veritat.” Reconeixia que hi ha un eclipsi en la veritat. Res no és veritable i, per tant, tot està permès. D’aquí que l’Evangeli sigui per a ell una crida a ser coherents amb la veritat, a la valentia i a actuar des del cor més que no pas des de la ment calculadora. Em va impressionar la seva convicció: “L’Evangeli és més valuós que tots els ensenyaments transhumanistes plegats i que tots els miratges que ens arriben.”

Em va agradar el respecte que manifesta per l’Evangeli i la seva honradesa: “L’Evangeli reprodueix la llum d’una manera i els textos hinduistes i budistes d’una altra. En la mesura en què passem pel prisma d’aquest ensenyament té un color i una consistència determinada.” Pigem anima a no engegar a rodar el cos d’ensenyaments de l’Evangeli. D’aquí que, amb humor i estupefacció, quedi sorprès de la invitació del Fòrum Econòmic Mundial de passar d’un món d’abans del Coronavirus (aC) a després del Coronavirus (dC). Continuem buscant plegats la Llum.