La litúrgia de la missa exequial per l’ànima del papa Benet XVI va comptar, el 5 de gener passat, amb l’acompanyament solemne de la música d’orgue. El responsable de la seva interpretació va ser el català Josep Solé Coll, organista titular de la basílica de Sant Pere del Vaticà des del 2018. Nascut a Sabadell fa 48 anys, està casat i té dos fills. Parlem amb ell sobre la seva participació musical en aquest esdeveniment històric.
Mestre Solé, quin goig haver pogut exercir el ministeri d’organista en una celebració tan important al Vaticà!
Sí, realment va ser tot un goig i alhora també una gran responsabilitat. Va ser una cerimònia molt rellevant, que va ser seguida pràcticament arreu del món.
Quines peces va interpretar al funeral?
El Rèquiem de Giovanni Pierluigi da Palestrina i dues composicions de Johann Sebastian Bach: la fantasia en Do menor BWV 562 i una adaptació de la cançó Vine, dolça mort. Aquesta darrera, molt emocionant d’escoltar-la i d’interpretar-la, vaig triar-la expressament, tenint en compte l’admiració del papa Benet pel gran compositor alemany. La composició vaig interpretar-la mentre el fèretre del Sant Pare era traslladat cap a les grutes vaticanes per ser-hi enterrat. Personalment, de tot el ritual de l’enterrament del papa Benet, considero que el moment més colpidor va tenir lloc el dimecres 4 de gener, quan li van posar el vel blanc sobre la cara moments abans de tancar definitivament el taüt. Hi era present, perquè vam haver de cantar uns salms a la basílica vaticana.
A la cerimònia exequial també hi van participar els seus dos fills, que cantaven en el cor.
Sí. El meu fill gran té 12 anys i el petit en té 10. Són encara «veus blanques». Com a pare, em sento molt feliç que els meus fills cantin en el cor. Compartim tantes coses!
Com funciona el servei de la música al Vaticà?
És força complex, perquè hi intervé molta gent, però en realitat tot està ben coordinat, atès que hi ha responsables per a cada àrea. En un esdeveniment d’aquesta magnitud, com va ser el funeral del papa Benet, mantenir un ordre jeràrquic és essencial per al seu bon funcionament. El cerimonier del Sant Pare de seguida es va posar d’acord amb el director de la Capella Musical Pontifícia Sixtina i, al seu torn, ell es va coordinar amb mi per tal de planificar el programa musical. Es tracta, per tant, d’una gran estructura que està molt ben organitzada. Per exemple, hi ha organistes substituts previstos per a unes determinades emergències.
Va néixer a Sabadell i ara treballa a Roma.
Vaig venir a Roma com a estudiant. Em vaig formar al Pontifici Institut de Música Sacra de Roma. Jo treballava a Sabadell en una escola i vaig demanar permís a la feina per acabar el curs superior d’orgue i en teoria hi havia de tornar, però al final les coses van anar diferent… Aquest 2023 ja fa vint anys que me’n vaig anar. Ja puc considerar-me un “romà d’adopció”.
Quines són les principals atribucions que té com a organista titular de la basílica de Sant Pere del Vaticà?
Com a organista, desenvolupo primordialment dues funcions: tocar a les celebracions del Capítol de la basílica, format pels canonges i el cardenal arxipreste, d’una banda, i a les celebracions del Sant Pare amb la Capella Musical Pontifícia Sixtina, de l’altra.
Unes funcions que impliquen una dedicació permanent.
Exactament. Forma part de la meva feina, no només tocar a les celebracions, sinó fer de pianista acompanyant als assajos. Com que la Sixtina és un cor professional, hem d’assajar cada dia: al matí amb els nens, els pueri cantors, i a la tarda tots plegats, adults i nens. No puc dir que és una feina de despatx, però, en el meu cas, estic darrere d’un piano o d’un orgue… Certament, és una feina que comporta un estudi diari i constant.
Vostè ha tingut una magnífica formació musical. Se sent deixeble de grans figures de la música com monsenyor Valentí Miserachs o el mateix Joan Paradell, el seu predecessor en el càrrec?
Sí, és clar. Jo vaig estar vuit anys a Santa Maria Major, amb estreta col·laboració amb tots dos. A més, monsenyor Miserachs va ser el director del Pontifici Institut de Música Sacra durant els meus anys d’estudi i aprenentatge. Per tant, el lligam que m’uneix amb tots dos és cabdal. De tot s’aprèn i de tot un s’emmiralla.
Suposo que manté vincles amb altres catalans que viuen a Roma.
Sí. De fet, aquí hi ha una associació que es diu Catalans a Roma, formada per la comunitat catalana a Itàlia, de la qual són socis tant Joan Paradell com monsenyor Valentí Miserachs. Tot i que tinc contacte amb alguns dels integrants de l’entitat, m’agradaria tenir-ne més. Fundada l’any 1997, l’associació du a terme la tasca sempre vital de crear ponts socioculturals entre Catalunya i Itàlia.
Va conèixer personalment Benet XVI? Ell també va ser un gran músic.
Vaig tenir el goig de poder donar-li la mà al Papa en dues ocasions. La primera vegada s’esdevingué quan jo era el representant dels alumnes del Pontifici Institut de Música Sacra i ens van concedir la gràcia d’anar a saludar-lo. I la segona vegada, va ser ell mateix que va venir a l’Institut perquè es complia el centenari de la seva fundació. Professors i alumnes vam tenir l’oportunitat de poder-lo saludar i ens vam sentir molt còmodes. Va ser una experiència molt bonica que ens va aportar a tots els presents una gran energia. Benet XVI era un home proper i admirador de l’art, de la música i de la litúrgia, que va tot lligat. De fet, és també el nostre món.
Pel que fa al papa Francesc, l’ha conegut?
Vaig poder saludar-lo al començament del seu pontificat, perquè amb els nens de la Capella Musical Pontifícia Sixtina vam anar a la Casa Santa Marta, al Vaticà. És l’única vegada. D’ençà que em van nomenar organista de les celebracions del Sant Pare, no he tingut l’oportunitat de poder-lo saludar. Amb el papa Francesc no hi ha tanta interacció com hi havia amb el Benet XVI, el qual fins i tot ens va arribar a demanar la interpretació d’unes peces musicals concretes.
