La Setmana dels Barbuts és la que fa més fred de tot l’any. S’anomena així perquè hom celebra aquests dies la festivitat de tres sants que són representats per la iconografia tradicional amb barbes ben grosses: sant Pau Ermità (15 de gener), sant Antoni Abat (el 17) i sant Maur (el 18).

És curiós com la tradició diu que la Setmana dels Barbuts és la més freda de l’any: “La Setmana dels Barbuts, setmana dels esternuts”. Per això, els sants de gener solen pintar-se amb capa i barret perquè així no passin fred. Potser per això sant Antoni, que lluitava contra els dimonis, ens fa dir que aquests dies sol fer un “fred de dimonis”.

I si plou encara millor, ja que l’aigua aquest temps beneficia molt el camp.

Per què sol encertar el refranyer que a mitjans de gener transcorren alguns dels dies més freds de l’any? Tot i que fa segles no hi havia estacions meteorològiques ni programes supercostosos de mesuraments i prediccions, hi havia una contemplació de la natura per part de la gent que vivia en una societat rural, i que els permetia comprendre que dins de la ment de l’univers, hi ha unes lleis. Això els donava un coneixement de connaturalitat amb la natura, un equilibri psicosomàtic, i també una confiança al cel: si un any no plou, el següent ho farà. Déu proveirà. Mai no hi ha hagut a la nostra terra la convicció que morirem assedegats, ja que un dia o altre plourà… gràcies a Déu.