La unitat en l’Església està assegurada per la presència de l’Esperit, que és la seva font inexhaurible, però no sempre és visible a causa de les divisions que hi ha entre nosaltres, els cristians. Ens dol quan apareix el replegament en persones i grups tancats que no col·laboren mai a fer de la comunitat cristiana una casa oberta a tothom i creen gelosies, afavoreixen protagonismes, dificulten el diàleg, menyspreen actuacions dels qui no pensen com ells, obstaculitzant esforços de cooperació i impedint la comunió entre uns i altres. Tot això exigeix el pas valent i humil d’una sincera conversió a la unitat.

Aquesta crida a la conversió i a la unitat per ajudar que el món cregui és constant en la Paraula de Déu i passa avui per un element fonamental de la nostra aportació personal a la vida de l’Església: el treball esforçat i constant per la unitat des del més petit detall. L’anunci de l’Evangeli a la nostra societat multicultural i plurireligiosa —la nostra Galilea— té necessitat d’aquest signe de la unitat. El seguiment de Jesús per part nostra només és creïble des del testimoni d’unitat. Preguem com ho fa Jesús així: “Pare, que tots siguin u; així el món creurà que vós m’heu enviat” (cf. Jn 17,21).

El nostre objectiu ha de ser fer visible la proximitat de Déu des de la unitat i l’amor, no precisament amb la saviesa de les paraules, sinó amb el testimoni d’una vida entregada a la causa del Regne, com Jesús. Enmig de la diversitat i d’un sa pluralisme —com diu el papa Francesc al final de Fratelli tutti— “assumim la cultura del diàleg com a camí; la col·laboració comuna com a conducta; el coneixement recíproc com a mètode i criteri”.