Quin és el valor més necessari per a l’ésser humà, el decisiu? El segon és la veritat, perquè sense aquesta es perd el sentit i el camí de la vida. Aquesta veritat necessita la llibertat per procurar-la. Aquesta és la finalitat de ser lliures. La llibertat, a més de ser un fi en si mateixa, que cadascú ha de regular de la millor manera que sàpiga, només es consuma si procura l’assoliment de la veritat, o almenys tendeix a ella.

Però amb tot el que he dit, encara no he contestat la pregunta inicial: el valor fundant del que és humà és la vida, perquè sense ella cap altre valor és realitzable. Aquesta vida humana, per la seva dignitat inherent, ha de ser contemplada amb independència de les qualitats i condicions. Tant se val si s’és jove o vell, malalt o sa; no importa si es té una dependència total en relació amb la resta de persones. El valor és el mateix.

Aquesta consideració és incompatible amb el signe central del nostre temps: l’avortament. Anem al fet concret. La primera llei, que el va legalitzar, reconeixia l’existència d’un ésser humà diferent de la mare, el nasciturus. No era cap afirmació extraordinària, perquè si pot ser subjecte d’una herència, com no serà portador de determinats drets? En la resolució del recurs d’inconstitucionalitat, el Tribunal Constitucional va reconèixer l’existència d’aquests drets i va intentar arbitrar la manera com resoldre’ls, atès que entrava en conflicte amb la mare que volia avortar.

Però les dues lleis següents sobre l’avortament, la vigent i la que està a punt de ser aprovada, ho regulen prescindint de l’existència de l’ésser humà engendrat. Converteixen en res el nen que ha de néixer. Això no reflecteix la realitat, traint així la veritat. Aquest fet jurídic és una font de la qual emanen contínuament arbitrarietats que atempten contra diversos drets constitucionals: llibertat de consciència, llibertat de reunió, d’expressió als voltants de les clíniques avortistes, i el dret a prendre les decisions plenament informades, també en el que és més decisiu, la realitat humana del que ha de néixer.

Suprimir, com es pretén, la informació a la dona de les alternatives que poden existir a l’avortament, liquidar el període de reflexió, negar que si ho desitja pugui conèixer el fill per una ecografia abans d’avortar, constitueix una perillosa deriva d’un sistema que limita o nega l’accés a la veritat i converteix la vida en un conflicte polític.