La Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya acaba de publicar un document que té per títol Implicacions religioses i de consciència en les qüestions bioètiques més rellevants en el debat actual a escala internacional i del qual un servidor n’és l’autor.

Em disposo a fer-ne una petita síntesi.

L’objectiu d’aquest estudi és explorar les implicacions religioses i de consciència en les qüestions bioètiques més rellevants en el debat actual a escala internacional. Sense ànim de ser exhaustius, ens hem proposat, en aquest estudi, aprofundir en el vincle entre la bioètica contemporània i les tradicions espirituals i religioses, a fi de veure afinitats i diferències en els plantejaments que afecten la vida, el desenvolupament i el procés final de vida de les persones.

Exposo les CONCLUSIONS d’aquest estudi:

Des del seu origen, la bioètica s’ha desenvolupat com un pont entre les humanitats —amb base en la filosofia i l’ètica— i les ciències biomèdiques, com un àmbit de diàleg des d’una perspectiva autònoma i universal, sense recolzar-se directament en un corrent filosòfic o en una autoritat religiosa.

La demanda, tant dins com fora de les societats democràtiques occidentals, que la fe religiosa tingui un paper més públic o almenys que sigui desprivatizada, mereix ser considerada i ens obliga a atendre tres qüestions: l’assoliment de la total igualtat entre els ciutadans creients i no creients, el diferent ritme en què evolucionen la consciència religiosa i la secular i la diferència antropològica entre les diverses formes de religiositat per adaptar-se a la separació entre l’Església i l’Estat.

Quan dialoguem, entenem millor les nostres pròpies idees i podem oferir entre tots solucions positives en un món necessitat de clarificació i d’aprofundiment en els valors morals. La reflexió bioètica —a través del diàleg—  aporta molt a aquesta tasca en aquest segle XXI marcat pel multiculturalisme i pels xocs entre civilitzacions i tradicions religioses.

Quan dialoguem, entenem millor les nostres pròpies idees i podem oferir entre tots solucions positives en un món necessitat de clarificació i d’aprofundiment en els valors morals

La tensió entre ciències i tradicions religioses s’accentua quan ambdues es converteixen en ideologies, de manera que la filosofia, crítica enfront de les dues, ha d’intervenir en la discussió, avui més que mai.

Les controvèrsies de bioètica es bloquegen, sovint, per la pressió d’interessos polítics i prejudicis religiosos.