Un bon dia li portaren a Jesús un paralític. El va atendre amb amor, fins i tot li va perdonar els pecats i el va guarir, però va afegir-hi una frase que és per a nosaltres una lliçó: “Aixeca’t, pren la llitera i ves-te’n a casa.”
Crec que aquesta és una lliçó molt important per a tots aquells que ens dediquem al difícil món de la marginació, on sovint atribuïm la “culpa” de les situacions actuals dels qui acollim o volem ajudar a les seves conductes delictives o, almenys, poc compromeses. No cal dir la famosa frase: “Ells s’ho han buscat”, perquè sovint és en el pensament de molta gent que no coneix les trajectòries dels que tenen davant pidolant o a la fila d’un menjador social.
Però, deixant això de banda i acollint-los amb amor i paciència, cal també tenir una actitud com la de Jesús: “Aixeca’t, fes algun esforç per agafar tu mateix la teva llitera, ves-te’n a cercar feina, comença una nova vida. Aquí tens les eines. Això és el que volem donar-te. No el peix, sinó la canya.”
I aquí hi ha el secret: la major ajuda que podem donar és la de procurar-li les eines que necessita per aixecar-se, agafar la seva “llitera” —els motius que el fan paralitzar-se, marginar-se— i començar a caminar per la vida.
En els “pisos d’oportunitats” de l’Hospital de Campanya de Santa Anna, com en tantes altres obres que ajuden a la reinserció, és el que intentem fer. I quan un d’aquests nois, que abans ha travessat Àfrica, que ha passat por dins d’una pastera o a les tanques prohibitives i que ha vagat pels carrers de Barcelona per acabar a l’acolliment de la DGAIA, se’n surt, i comença una nova vida autònoma, ALESHORES “ÉS NADAL”!
