En un context fortament predominat per les tecnociències, és fàcil sucumbir al mite que tot és possible. L’axioma formulat en positiu és: “Tot és possible.”
Aquest lema està profundament arrelat en l’imaginari col·lectiu contemporani i és als antípodes de la cultura del límit, la frontera i la fragilitat. Aquest lema no únicament circula a tota velocitat per aparadors digitals i analògics com a eslògan publicitari, sinó també com a filosofia de vida del ciutadà comú.
S’ha imposat com una tendència de moda que abasta camps tan diferents com la vida professional, l’esport o la lluita per l’eterna joventut. El ciutadà s’ha arribat a creure que per a ell tot és possible, que res no és impossible si s’ho proposa, que pot fer realitat qualsevol propòsit per difícil i ardu que sigui.
“La humilitat comença a bategar quan ens adonem que no ho podem tot”
FRANCESC TORRALBA (Professor de la Fundació Blanquerna-URL)
Això no obstant, aquest axioma topa frontalment amb el reconeixement de la fragilitat, la vulnerabilitat i la finitud. La humilitat comença a bategar, justament, quan ens adonem que no ho podem tot, que no ho dominem tot, que no podem superar tot allò que ens proposem. I això passa en les crisis, personals o col·lectives.
No tenim el món que desitjàvem. Aquesta és la pura veritat. No hem assolit els ideals del Segle de les Llums. No hem estat capaços d’extirpar del cos social la superstició, ni la credulitat, la ignorància, el fanatisme i l’obscurantisme. El procés de la Il·lustració s’ha truncat. El populisme ultranacionalista, els fanatismes polítics, socials i religiosos, la violència en les seves múltiples accepcions, és aquí, a la via pública.
Les generacions joves es queixen del món que els deixem en herència i ens assenyalen amb el dit acusador. N’estan tipes, del neoliberalisme globalitzat, senten cansament de la societat de l’Homo consumens i del vassallatge al déu capital. Pateixen una precarietat laboral que es dilata en el temps i que els impedeix desenvolupar els legítims projectes de vida.
Alguna cosa devem haver fet malament. En algun moment ens vam oblidar d’allò fonamental. Prendre’n consciència no és fàcil, perquè significa reconèixer la nostra labilitat.
