Vull fer una breu reflexió, no social, ni antropològica sinó teològica, pel que fa a la violència sobre les dones.
A la Bíblia, Déu és presentat com una mare tendra que no oblida mai els seus fills; com la Saviesa que dirigeix i il·lumina el món; l’Esperit és alè i vida femenina; Jesús compara el Regne amb la dona que fermenta amb llevat tota la massa de farina, amb la dona que escombra la casa per trobar la dracma perduda.
Però a l’Església, a la litúrgia i a l’art, ha prevalgut la imatge d’un Déu exclusivament masculí, Pare totpoderós, creador del cel i terra. La imatge del pastor amb l’ovella a collibè preval sobre la de la dona que escombra la casa.
Les teòlogues constaten avui que aquesta imatge exclusivament masculina de Déu es projecta molt negativament a la societat i a la família, on l’home domina, exclou i agredeix la dona; i també a l’Església, on la dona queda molt marginada comunitàriament i exclosa dels ministeris ordenats que només corresponen als homes, veritable imatge del Crist.
Les teòlogues constaten avui que aquesta imatge exclusivament masculina de Déu es projecta molt negativament a la societat i a la família, on l’home domina, exclou i agredeix la dona
Afegim que els abusos sexuals comesos per clergues o religiosos a nens, no són només un tema de sexualitat, sinó també un abús del poder sagrat.
Ens cal una profunda conversió personal, familiar, social i eclesial, obrir-nos a la força de l’Esperit a una imatge no exclusivament masculina d’un Déu Misteri que desborda tot gènere, tant Pare com Mare; obrir-nos a una família i una societat igualitària, respectuosa i no masclista; a una Església que no sigui clerical ni patriarcal. Avui la veu de l’Església queda desacreditada quan parla de la igualtat i dignitat de la dona a la societat. Aquesta conversió ajudarà a una visió més respectuosa i positiva de la dona i la seva dignitat a la família, la societat i l’Església. Cal baixar de la creu les dones crucificades al llarg de la història i edificar un món més inclusiu, fraternal i sororal.
