Nascut a Pollença el 10 de març del 1854, mossèn Miquel Costa i Llobera, de bona família pagesa i amb un oncle metge, va estudiar el batxillerat a Palma i arriba a Barcelona per cursar Dret el 1872. La ciutat bullia en plena Renaixença, on ell abeurà i s’integrà al moviment; de llavors és la seva obra Lo Pi de Formentor (1875). Va acabar després els estudis a Madrid i viatja a París, on la seva sòlida formació prengué perspectiva.
El 1885, quan ja passava la trentena, va sentir la vocació sacerdotal, ben tardana en aquella època. Marxa a Roma a cursar teologia, temps en què va publicar Poesies (1876). Ordenat prevere el 1888, va ser doctor en teologia el 1889. Retornava a Mallorca, sent ja un poeta destacat; en els seus poemes recollia la parla i la tradició cultural mallorquines.
Amic d’Antoni Rubió i Lluch, de nombrosos poetes i intel·lectuals de l’època, no només catalans i mallorquins, sinó també castellans, com Marcelino Menéndez y Pelayo, el diplomàtic i escriptor Juan Valera o fins i tot Antoni Gaudí i Maria Antònia Salvà. Estudiós d’Horaci i Virgili, el 1906 va publicar Horacianes.
El pelegrinatge que va fer a Terra Santa l’any 1907 va colpir la seva vida
Colpí la seva vida el viatge que va realitzar amb d’altres mallorquins a Terra Santa, un pelegrinatge del 1907 on recorregué altres punts de l’Orient Mitjà i ens en deixà un bon testimoni a Visions de Palestina (1908).
Jocfloralista, diverses vegades presidí uns jocs florals: a Girona, Barcelona, Palma i altres ciutats. El 1909, any de la Setmana Tràgica, que l’afectà emocionalment, era anomenat canonge de la catedral de Mallorca. En la seva producció literària, essencialment poètica, també va tenir cabuda la vessant religiosa: Via Crucis (1908) o Sermons panegírics (1916). També seria membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans, poliglotai traductor d’autors tan importants com Virgili, Petrarca, Victor Hugo o Dante Alighieri. Igualment, a part de la producció catalana, té una obra editada en castellà, Líricas (1899).
Mossèn Miquel Costa i Llobera, fora de la seva vessant literària, arribà al sacerdoci després d’haver adquirit una sòlida formació acadèmica i humanística. La seva carrera sacerdotal, i com a canonge catedralici, mostra sempre un zel exemplar. Va morir el 16 d’octubre del 1922, als 68 anys, mentre era a la trona predicant un sermó dedicat a santa Teresa de Jesús.
Posteriorment, la seva obra es va mantenir amb un gran ressò, però molt especialment a partir de la dècada dels setanta del segle vint, quan aquesta assolí projecció i visió històrica, igualment les seves virtuts. El 15 d’octubre del 1982, quan es complien seixanta anys del seu traspàs, es va iniciar el procés de beatificació. Va ser proclamat servent de Déu i el 19 de gener del 2023 es va publicar el decret que reconeix les seves virtuts heroiques, un pas més que l’aproparia als altars.
