El 6 de gener, festa de l’Epifania del Senyor i en plena celebració familiar de la diada de Reis, ens arribà la trucada de las germanetes dels Pobres de Bordeus, anunciant-nos el traspàs del pare Michel Lafon. Tenia 100 anys i era molt a prop de fer-ne els 101.

El pare Michel Lafon nasqué a Bordeus el 6 de febrer del 1922. La seva família es va traslladar a viure al Pas-de-Calais on el seu pare treballava de miner. Va ser ordenat a la diòcesi d’Arras el juny del 1946 i esdevingué sacerdot de la Joventut Obrera Catòlica i de l’Acció Catòlica Obrera, essent nomenat més tard professor al Seminari Major.

El 1958 serà l’any del gran canvi en la seva vida personal i pastoral, car marxarà al Marroc per trobar-se amb el P. Albert Peyriguère que viu incardinat entre els berbers del llogaret de El Kbab a l’Atles Mitjà i és un dels primers deixebles de Carles de Foucauld. Una encarnació sostinguda en llargues vetllades de pregària d’adoració interrompudes sovint per la trucada a la porta de gent necessitada. Vida amagada, senzilla, entre veïns, compartint el dia a dia, ajudant-los en llurs grans necessitats: vestit, aliment, atenció sanitària, almoina si podia. Un veí més. Natzaret. Com Jesús durant 30 anys.

Als pocs mesos de l’estada de Michel Lafon a El Kbab, el P. Peyriguère emmalaltí greument i traspassà el dia 26 d’abril del 1959 a l’Hospital de Casablanca.

En aquest moment el P. Lafon es planteja la permanència a El Kbab, on ja porta nou mesos. La reflexió i la pregària el duran a contemplar aquest lapse de temps com un procés de gestació que donarà a llum la decisió de restar-hi i de seguir amb l’obra del pare Peyriguère.

Tanmateix els temps van canviant i el P. Lafon, sense deixar d’atendre les necessitats més urgents dels seus veïns i de gent arribada d’altres indrets de la regió, comença a pensar en projectes a llarg termini que canviïn el destí dels més joves, primerament de les nenes i més endavant dels nois. I aquest canvi de destí vindrà de l’educació.

Amb l’ajut de col·laboradors i voluntaris, lloga i arregla un edifici de planta baixa a Meknes, una casa que justament porta el nom premonitori de Villa Mektoub, “vila destí” en àrab. Allí, ateses per col·laboradors, i amb un petitíssim esforç econòmic per part de les famílies, s’hi allotjaran les noies que no podent avançar més en els estudis a El Kbab o altres pobles propers, volen seguir cursant els cicles superiors. Més tard, una altra residència serà creada per a nois amb la mateixa finalitat.

Però com s’ho va fer el P. Lafon per convèncer les famílies de deixar marxar fills i filles a estudiar a Meknes o Kenitra? Doncs anant casa per casa; parlant amb els pares; convencent-los dels beneficis de l’educació per a les seves filles i els seus fills.

Però tot això no hauria estat possible sense el fet fonamental de l’autèntica encarnació d’en Michel Lafon entre aquella gent. Respectant i valorant la seva cultura i la seva religió, essent-ne un més d’ells i esdevenint un referent en el diàleg islamocristià a la vegada que gran divulgador de l’espiritualitat foucauldiana, com va quedar palès en els funerals celebrats el dimarts 10 de gener i presidits pel bisbe auxiliar de Bordeus, Mons. Jean-Marie Le Vert.

El P. Lafon va passar 41 anys a El Kbab. Durant aquest temps, ultra la seva tasca social, estudià, endreçà i difongué els escrits del P. Albert Peyriguère dels quals ell n’era el dipositari. Viatjà sovint a França cercant col·laboració pels seus projectes i pronunciant conferències i dirigint recessos basats també en la biografia i espiritualitat de Carles de Foucauld. Participà de les assemblees de la Família Espiritual de Carles de Foucauld i mantingué, mentre li fou possible, una bella amistat amb els germans i germanes de la Comunitat de Jesús. Per a nosaltres, era conseller fidel però sobretot amic. Un de nosaltres.

El 1999 donà per tancada l’etapa de El Kbab i passà a residir a les Germanetes dels Pobres de Bordeus, essent capellà de la residència primer i asilat després fins al seu traspàs

Als funerals i enterrament van assistir alguns germans de la Comunitat de Jesús i tinguérem l’oportunitat d’unir el nostre testimoni als de la família i, sobretot, als sentits testimonis enviats des del Marroc per aquells nois i noies, ara jubilats i avis en llur major part, que agraïen les oportunitats donades pel P. Michel Lafon i, sobretot, la seva amistat i el seu respecte que ultrapassava de llarg les diferències religioses.

Testimoni de la Comunitat de Jesús

La coneixença amb en Michel Lafon s’inicia a finals dels anys seixanta amb la lectura del llibre Deixeu-vos prendre per Crist, del pare Albert Peyriguère. En aquests anys la Comunitat de Jesús, formada per laics de diversos estats de vida, comença a caminar.

Cap a final dels anys seixanta, el nostre fundador, Pere Vilaplana i alguns dels primers germans viatgen a El Kbab per conèixer el lloc on va viure el pare Albert Peyriguère i el seu continuador, el pare Michel Lafon. A partir d’aquest moment per a nosaltres l’amic i germà Michel.

S’estableix entre en Michel i nosaltres un gran corrent d’amistat i comunió que es concreta  amb trobades periòdiques i una correspondència constant.

En Michel esdevé amic i conseller. Sempre atent amb nosaltres. Com que el considerem un més de nosaltres li donem la petita creu de fusta que portem en les nostres celebracions i no l’oblida mai quan ens visita o quan nosaltres el visitem a El Kbab.

A El Kbab i en altres llocs del Marroc i de França ens porta a conèixer els seus amics, musulmans o cristians. En coneixem molts i els recordem amb afecte malgrat el pas del temps.

Michel. Home de caràcter fort però atent als petits detalls. Acollidor.

Amb el suport de la Comunitat de Jesús s’editen dos llibres seus en català a Publicacions de l’Abadia de Montserrat: Viure evangèlicament (1973), amb pròleg del nostre fundador, i el 1974 una biografia del P. Peyriguère, amb gran riquesa espiritual.

En Michel ens acompanya i dona suport a l’entrada de la Comunitat de Jesús a l’Associació Internacional Carles de Foucauld a la reunió del 1980 a Tre Fontane, Roma.

I nosaltres l’acompanyem en exposicions i col·loquis sobre Albert Peyriguère a Catalunya i França. Especialment en el col·loqui del centenari a Tolosa.

Poc abans de la seva partença de El Kbab, en Michel ens confià el nombrós arxiu de correspondència, textos diversos i fotografies del P. Peyriguère.

Fa uns anys i atenent també els seus desitjos, aquest important fons documental, el vam depositar a l’Arxiu de l’espiritualitat de Carles de Foucauld a la diòcesi de Viviers.

En la darrera etapa de la seva vida, ja instal·lat en aquesta casa com a aumonier, el visitem freqüentment.

Recordem que en una d’aquestes visites, quan encara vivia en la casa de l’aumonier, ens va dir: «Aviat em vindreu a veure a l’altre costat del jardí.»

Gràcies, amic i germà Michel, per la teva vida presa pel Crist.