Voldria dedicar aquesta reflexió breu als instants de silenci que s’haurien de guardar durant la celebració de la Litúrgia de les Hores. En el n. 201 de l’Ordenament General de la Litúrgia de les Hores se’ns diu: «Tal com s’ha de procurar d’una manera general que en les accions litúrgiques “es guardi, a més, quan sigui oportú, un silenci sagrat (SC 30)”, també s’ha de donar cabuda al silenci en la Litúrgia de les Hores.»
Tots sabem que el silenci és un mitjà preciós d’interiorització, del que estem celebrant. No calen, ni són recomanables, llargs silencis que puguin trencar l’estructura de la celebració, sinó que es tracta, senzillament, d’aquells instants de «pausa», que ens ajudin a pregar amb més devoció, alhora que ens facin prendre plena consciència del que estem celebrant. Les «presses» en el rés no són recomanables, ja que aquest s’ha d’omplir d’atenció, sobretot el que comporta cada part de la Litúrgia de les Hores.
Aquest silenci el refereixo, essencialment, a que totes les parts de la Litúrgia de les Hores es puguin anar desgranant en un ambient de veritable pregària, i això no ho aconseguiríem amb l’encavalcament d’unes parts amb les altres. Hem de ser conscients que el temps dedicat al Senyor, és un temps dedicat al Senyor, és un temps privilegiat per a la nostra vida espiritual.
Anar pregant o cantant, serenament, una part rere l’altra (himne, salms, càntic, lectura, responsori, càntic evangèlic, peticions, parenostre, pregària), és anar «degustant» les lloances que adrecem al Senyor. Són moments essencials en el viure quotidià, dels qui celebrem, diàriament la Litúrgia de les Hores. Per exemple, si després de la lectura breu tenim uns instants de silenci, podrem interioritzar més bé el que acabem de llegir o escoltar, i això ajudarà que la Paraula de Déu es vagi fent vida en nosaltres.
Aquests segons d’«assossec», en el rés de la Litúrgia de les Hores, ens poden ajudar molt en les nostres celebracions i fer que la nostra pregària, unida a tota l’Església, sigui veritable lloança d’«olor agradable» que pugi fins a l’Altíssim.
Tampoc no podem oblidar les paraules de Jesús: «Perquè on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d’ells.»(Mt 18,20). És a dir, celebrem la pregària de l’Església tenint Jesús enmig nostre. No és prou això per què intentem que aquesta pregària sigui feta amb tota la dignitat possible?
