Jesús ens parla no del que hauríem de ser, sinó del que ja som: som sal de la terra, som llum del món. Ho acollim amb humilitat i amb l’actitud de senzillesa pròpia de l’Evangeli, ja que és allò que més s’hi destaca. És una senzillesa sempre creativa perquè s’orienta vers la transformació de tot el que troba i estableix vincles d’unitat entre les persones perquè es deixa guiar per un amor sempre lleial i solidari. Aquesta senzillesa-pobresa, elogiada en la primera benaurança que reconeix la necessitat de Déu i dels altres, sempre obre portes, construeix ponts i s’encarna en aquells que han escollit ser pobres per seguir Jesús.

Des d’aquesta visió cristiana, és possible projectar envers els altres el compromís solidari que comporta. Quan la pobresa real de milions d’éssers humans que pateixen la manca d’aliments ens arriba com a clam que desvetlla i inquieta les nostres consciències, els cristians som sal que dona bon gust i llum que il·lumina. Jesús, a l’Evangeli, ens defineix així. Una sal que transforma i és signe d’aliança i una llum que obre a la visió de Déu.

En contemplar la realitat de la pobresa que ens envolta, hi ha una crida urgent, constant, fins i tot pot semblar-nos incòmoda, perquè ens invita a donar resposta de manera immediata. Per això, a través del signe de la “fracció del pa” queda assenyalada la font de tota la generositat possible. Només pot compartir qui reparteix, i només pot repartir el qui ha estat capaç de partir. Des de fa més de vint segles, i de forma ininterrompuda, l’Església fa aquest gest per encàrrec de Jesús, i el mostra com a font d’amor solidari. Aquesta és la sal que dona bon gust, aquesta és la llum que il·lumina.