El text que llegim aquest diumenge ens situa prop de Jesús, en tant que deixebles seus. Ell, en veure les multituds, ha pujat a la muntanya. No en sabem el nom, però el fet de ser un lloc elevat ens evoca la muntanya del Sinaí, des d’on el Senyor es donà a conèixer a Moisès amb el nom de “Jo soc”, i l’envià al poble d’Israel per comunicar-li la seva voluntat.
En l’evangeli de Joan, Jesús s’autoaplica diversos títols introduïts amb l’expressió “Jo soc”: el pa de vida, el pa del cel, la llum del món, la porta de les meves ovelles, el bon pastor, la resurrecció i la vida, el camí la veritat i la vida, el cep veritable… En aquesta ocasió es refereix a nosaltres: “vosaltres sou” la sal de la terra; “vosaltres sou” la llum del món. Igual que quan parla d’ell, el Mestre fa ús del llenguatge metafòric per referir-se a nosaltres: la sal i la llum, dos elements que ens són indispensables i quotidians. Són importants en si mateixos per les qualitats que contenen i pels efectes que aquestes generen.
Per la via de contrast, Jesús ens indica que “les qualitats” que ens caracteritzen com a deixebles seus poden decaure, com la sal quan es torna insípida o si s’amaga una llàntia encesa sota una mesura. La sal que no sala, no serveix per a res; la llàntia que no il·lumina, tampoc. Els seus deixebles no podem ser insípids, ni podem amagar la nostra condició. La qualitat del deixeble està orientada a transformar la realitat que l’envolta i aquesta transformació s’ha de fer evident, “com una ciutat posada dalt d’una muntanya” que no es pot amagar. Però no perquè la gent els vegi, sinó perquè veient-los glorifiquin el Pare del cel.
L’ensenyament de Jesús ens convida a reflexionar sobre la qualitat discipular personal i fer-la més autèntica si cal: “Que brilli la vostra llum davant la gent.” En aquest propòsit tampoc no caminem sols. El Senyor mai no ens deixa anar de la mà. Ho descriu molt bé sant Pau en la carta als Filipencs: “És Déu qui per la seva benvolença actua en vosaltres impulsant la vostra voluntat i les vostres accions.” Enmig d’una societat, d’un món on hi ha tantes mancances espirituals i materials, amb Ell i gràcies a Ell, els seus deixebles resplendim “com estrelles en el món”.
