No, no m’he equivocat en escriure el títol d’aquesta breu “reflexió”. El culpable, com gairebé sempre, ha estat el papa Francesc. Vet aquí el que va escriure en la primera de les seves Catequesis sobre el Parenostre, recordant una súplica dels deixebles del Mestre Jesús. Francesc va escriure: “Una vegada, Jesús pregava en un cert indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li digué: Senyor, ensenya’ns a pregar (Lc, 11,1). Jesús no va rebutjar la súplica, sinó que els va mostrar com podien iniciar aquesta relació amb el Pare. Així, Ell va esdevenir mestre d’oració per als seus deixebles. Ara, el mateix Jesús vol fer una cosa semblant amb nosaltres. Ara, cadascun de nosaltres també li hauria de dir: Senyor, ensenya’ns a pregar.”

Doncs bé, si fixem la nostra atenció en el contingut de les Catequesis del papa Francesc sobre la pregària, sovint observem que ell se sent obligat a recordar-nos que molts creients hem perdut no únicament el costum, sinó també la noció del que significa resar; i ho argumenta al·ludint a estils i formes de pregària que avui dia són habituals, fins i tot a les esglésies. Per això, en els anys 2018-2019 ens va obsequiar amb 16 catequesis sobre el Parenostre; i els anys 2020-2021, va dedicar un altre cicle de 38 catequesis a la manera de concebre i realitzar la pregària personal.

Molta gent prega “sense aturar-se a reflexionar sobre el seu significat”

FRANCESC RIU (salesià, missioner de la Misericòrdia)

No ens enganyem: un tant per cent molt elevat de catòlics ha deixat de resar perquè mai no ha tingut l’oportunitat d’aprendre’n; i, per això, avui està convençut que la pregària no és “útil”. I no pocs continuen pregant per inèrcia o rutina, tot limitant-se a recitar “oracions” sense aturar-se a reflexionar sobre el seu significat. Francesc és molt gràfic en al·ludir a aquest tipus de catòlics. Segons ell, resen com a lloros. Hi ha tornat a insistir: no sabem resar.

Torno al principi i aprofito un cop més les paraules del Papa: avui ens aniria bé aprendre a pregar.