En el marc de la visita a la República Democràtica del Congo, Francesc ha mantingut una trobada a la nunciatura de Kinshasa amb les víctimes de la violència a l’est del país, on els assassinats, mutilacions o segrestos són freqüents.
“Només el perdó obre la porta al demà, perquè obre la porta a una justícia nova que, sense oblidar, trasbalsa el cercle viciós de la venjança”, els ha dit el Papa.
“Reconciliar-se és generar el demà: és creure en el futur més que quedar-se ancorat en el passat; és apostar per la pau en lloc de resignar-se a la guerra; és escapar de la presó de les raons pròpies per obrir-se als altres i assaborir junts la llibertat”
El Pontífex ha convidat a l’esperança que té un nom: “Jesús! Amb Ell el mal ja no té la darrera paraula. Sempre s’obren possibilitats noves.”
Segons el Papa l’esperança és un dret a conquerir i s’ha de sembrar cada dia amb paciència.
Després d’escoltar quatre relats crus i esfereïdors de víctimes d’abús físic i mental en la guerra que trenca el país, Francesc s’ha unit al dolor del poble i s’ha adreçat amb fermesa a les “entitats” que treballen en aquesta guerra: “Ja n’hi ha prou!”
El Papa ha lamentat que aquesta situació crítica que viuen els ciutadans de llocs com Bunia, Beni-Butembo, Goma, Masisi, Rutshuru, Bukavu o Uvira no tenen espai als mitjans de comunicació internacional. Per això, ha volgut fer-se proper a la seva gent.
“Les vostres llàgrimes són les meves llàgrimes, el vostre dolor és el meu dolor. A cada família en dol o desplaçada, als supervivents, a cada infant i adult ferit els dic: soc amb vosaltres”
Francesc ha qualificat com a fet vergonyós la inseguretat, la violència i la guerra que colpegen tanta gent, “alimentades no només per forces externes, sinó també internes, per interessos i per obtenir avantatges”.
El Pontífex ha recordat que els conflictes obliguen milions de persones a abandonar casa seva i projectes de vida, cosa que deteriora el teixit socioeconòmic del país.
Per això ha demanat a qui s’enriqueix per mitjà de l’explotació il·legal dels béns del Congo que “escoltin el crit de la seva sang, parin atenció a la veu de Déu que els crida a la conversió i escoltin la veu de la consciència: feu callar les armes, poseu fi a la guerra. Ja n’hi ha prou d’enriquir-se a costa dels més febles, ja n’hi ha prou d’enriquir-se amb recursos i diners tacats de sang!”.
A més, ha instat el poble congolès a no deixar-se seduir per persones o grups que inciten a la violència en el seu nom.
“Predicar l’odi és una blasfèmia, i l’odi sempre rosega el cor de l’home. Qui viu de la violència no viu mai bé; pensa que salva la vida i és devorat per un remolí que el mata per dins”
Amb una crida a no resignar-se a la violència i al mal, ha animat a combatre el desànim i la desconfiança: “Un futur de pau no caurà del cel, però serà possible si es desterra dels cors el fatalisme resignat i la por d’involucrar-se amb els altres.”
Finalment, ha instat els congolesos a iniciar un procés de reconciliació repudiant les guerres i obviant les diferències.
