Una persona apreciada que ha tingut l’oportunitat de fer un viatge pels voltants de Llemotges, al nord de Tolosa, a França, em porta uns opuscles recollits a l’entrada de diverses esglésies: “Com visitar una església?”; “Es pot anul·lar un casament catòlic?”; “Divorciats, com “reconstruir-se?”; “Viure, pregar, servir a la parròquia”. En donar-me’ls fa la consideració que tracten qüestions quotidianes útils per als cristians. Per les converses mantingudes en altres ocasions, entenc que contraposa aquests senzills materials a “articles que aporten poc”, referint-se a aquells que repeteixen amb altres paraules textos bíblics o no, i “informacions poc rellevants” que sovint recullen certes publicacions.
Fa setmanes escoltava una persona apreciada volent “dimitir” de la seva responsabilitat d’escriure periòdicament en un mitjà eclesial. Vaig suposar que els hi continuaven demanant des de la confiança que no generava conflicte i eren amens. Però si l’autor mateix s’adona que poc pot aportar, té sentit mantenir-lo?
“El veritablement positiu és que es pensi en l’interès del lector, del cristià”
JOSEP ORIOL PUJOL I HUMET (director general de la Fundació Pere Tarrés)
Algun dels llibres recomanats en el darrer quadre dels petits opuscles francesos poden ser un bon regal per als fills, per exemple, de qualsevol parroquià francès. La relació de motius pels quals es pot demanar la nul·litat del matrimoni és una oportunitat de formació per als catòlics en un tema complex. Els consells sobre el tracte amb els fills quan hi ha hagut un trencament matrimonial, una reflexió sensata per als pares o perquè si ha caigut en mans dels avis la puguin traslladar als fills. De periodisme-servei consideraria la relació d’escoles cristianes properes a la parròquia transcrites en el fulletó “Viure, pregar, servir a la parròquia”, com també que donin referència de centres d’esplai i agrupaments escolta. El veritablement positiu és que es pensi en l’interès del lector, del cristià, més que a oferir “aparadors” a determinades persones. Mantenir avui una publicació periòdica no és fàcil, aportar reflexió i notícies d’interès per al lector és el gran repte per a unes direccions necessàriament qualificades i conscients de les possibles inquietuds del lector. El modest exemple francès ha suposat una oportunitat per reflexionar-hi.
Flickr / Daniel Jolivet
