El concepte d’inflació és un dels termes econòmics que millor i més ràpid entén la població. Quan els preus pugen, mentre els salaris, les prestacions i les ajudes socials no evolucionen de la mateixa manera, s’encenen totes les alarmes, sobretot entre la població més vulnerable, i més quan paral·lelament indicadors de caire macroeconòmic reflecteixen una bona salut de l’economia (PIB) i d’alguns sectors empresarials (beneficis).
Les seves conseqüències són molt tangibles per a milions de persones. A l’increment de preus dels habitatges (de venda i de lloguer) s’han afegit els dels preus de l’energia i de l’alimentació.
Els informes d’entitats socials (com els de Foessa) ja denunciaven que moltes famílies tenien serioses dificultats a mantenir les seves llars a temperatures adequades (un llast per a famílies amb gent gran i amb infants) i a fer dietes alimentàries equilibrades (amb carn i peix). Quina serà la seva situació actual i en el futur més immediat? Les prestacions socials reduïen les situacions de pobresa en nivells inferiors respecte el conjunt europeu. A més, la Renda Garantida de Ciutadania i l’Ingrés Mínim Vital no arriben a la majoria de la població a la qual van destinades.
“Hem de saber ser solidaris quan més costa ser-ho”
RAFAEL ALLEPUZ (director de Càritas diocesana de Lleida)
El Model d’Acció Social de Càritas ens convida a situar-nos en la posició de les persones més febles, un espai que no acostuma a ser el nostre. El bon samarità va tenir compassió i per aquest motiu va abraçar-se a la situació del més feble que necessitava el seu suport. Si volem ser coherents amb la nostra manera de pensar, hem d’actuar i predicar amb l’exemple. Hem de saber ser solidaris quan més costa ser-ho, hem de tenir clar cap on volem anar tant individualment com col·lectiva.
Ens trobem davant un repte important: ajudar i acompanyar qui més ho necessita. Destinar recursos de tota mena en favor de la satisfacció de les necessitats més bàsiques de tota persona, sense distinció, és ineludible. Denunciar i sensibilitzar sobre aquesta qüestió és obligat. Cal, però, més ambició i més decisió. En resum, cal més compromís individual i social.
