El calendari litúrgic té la peculiaritat de tenir com a eix vertebrador la Pasqua i, com que la Pasqua es regeix pel calendari lunar (és el diumenge després de la primera lluna plena de primavera), determinades dates poden oscil·lar quatre setmanes i escaig. L’inici de la Quaresma, doncs, interromp la seqüència de lectures del temps de durant l’any en punts variables cada vegada.
El Sermó de la Muntanya, que abasta dels capítols 5 al 7 de Mateu, queda tallat enguany. Però certament les lectures d’aquest darrer diumenge abans de la Quaresma semblen triades expressament per preparar-nos per al camí quaresmal.
En destacaria tres aspectes: en primer lloc, aquest “Estima els altres com a tu mateix” del fragment del Levític que llegim, i que Jesús farà seu com a part indestriable de l’”Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament, amb tota la força” (Mc 12,31, Mt 22,34-40 i Lc 10,25-28). Aquesta vinculació entre estimar Déu i els altres es reconeix també en la lectura de Pau, que afirma que “sou un temple de Déu i l’Esperit de Déu habita en vosaltres”. La persona és, doncs, espai sagrat, habitat per Déu. El temple no és fora, sinó que és dins.
Seguint aquesta mateixa línia, s’estableixen en el passatge de l’evangeli la fe, la confiança i el respecte necessaris com per pensar que en l’altre (també en l’adversari i fins i tot en l’enemic) hi ha també Déu. Els límits entre l’altre i jo cauen. I per tant aquesta lògica porta a la generositat i al deseiximent. És un passatge bonic i estimulant, que hauríem de tenir més present en les nostres picabaralles quotidianes.
Però, certament, no és pas només un passatge per aplicar amb una certa ingenuïtat en les batusses de les relacions personals. Té a veure també amb confrontacions personals o col·lectives que ens posen en contradicció i que ens poden portar a la creu.
Com viuen aquest passatge a Síria, a Ucraïna, al Congo o al Sudan del Sud i tants altres llocs del món on es viuen conflictes bèl·lics de gran crueltat?
Jesús mateix no vivia en un context de cotó fluix, ben al contrari, i per tant devia ser ben conscient de la dificultat. L’anhel per fer present el Regne de Déu en el nostre ara i aquí, tal com apareix en el Sermó de la Muntanya, porta al conflicte i porta a abordar-lo sense pretendre l’anihilació de l’enemic, on també Déu habita. Jesús no defuig el conflicte, en cert sentit el provoca per no abandonar els més vulnerables, però el viu des de l’estimació per l’enemic. Gens fàcil. Per pensar i per pregar. La Quaresma ens hi ajudarà.
