El mapeig col·laboratiu organitzat per Arrels detecta 334 elements arquitectònics a Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat que dificulten la vida al carrer de les persones sense llar. L’acció s’ha dut a terme entre el 6 i el 19 de febrer gràcies al suport de 500 estudiants que han localitzat i fotografiat aquestes barreres per visibilitzar-les en un mapa digital. El mapa continua obert per a tothom que hi vulgui contribuir.

En 312 punts de Barcelona i 22 punts de l’Hospitalet de Llobregat s’hi ha localitzat un element d’arquitectura hostil que dificulta la vida al carrer de les persones sense llar. Són 334 exemples detectats pels més de 500 alumnes que han participat al primer mapeig col·laboratiu organitzat per Arrels, entre el 6 i el 19 de febrer.

Portals blindats amb reixes, boles de formigó a l’entrada peatonal dels pàrquings, esglaons amb punxes a l’aparador dels comerços, bancs individuals a places i carrers… són alguns exemples de l’arquitectura defensiva que els joves han identificat i fotografiat aquests dies.

Els nois i noies participants, d’entre 14 i 25 anys provinents de catorze centres educatius de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, s’han encarregat de recórrer les zones on s’ubiquen els seus instituts després d’un treball previ a l’aula. Això ens ha permès pentinar gran part de Barcelona, arribant a zones noves com ara els districtes de Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó o Sant Andreu, així com als barris d’Hostafrancs i la vila de Gràcia. I també ens ha permès arribar, per primera vegada, als barris Centre i Sant Josep de l’Hospitalet de Llobregat.

Els elements localitzats aquests dies es poden consultar, marcats en color verd, en un mapa digital que Arrels va crear el 2018 i que ja comptava amb alguns exemples. En total, el mapa mostra actualment 540 punts a diferents ciutats catalanes. Qualsevol persona pot identificar un element hostil al seu poble o ciutat, fer-li una foto i publicar-la, geolocalitzant el punt concret al mapa col·laboratiu.

“Abans d’aquesta activitat jo no coneixia què era l’arquitectura hostil; pensava que era per evitar que es posessin els ocells i els gossos. Ara sé que és per evitar que la gent sense llar pugui estar allà”, explica un alumne d’ESO del col·legi Sant Josep de Gràcia. L’acció ha servit perquè els joves aprenguin a mirar els carrers de forma més crítica i també per despertar consciències. “Ara soc molt més conscient de com de complicat és per a les persones sense llar trobar un lloc per passar la nit al carrer”, afirma una jove del mateix centre. “Aquest tipus d’arquitectura s’està expandint cada vegada més, sense adonar-nos. Però ara que ja en som coneixedores, hem d’empatitzar més amb totes aquestes persones”, conclou una altra companya.

L’arquitectura hostil és un reflex de la criminalització que pesa sobre les persones que viuen al carrer

L’arquitectura hostil prolifera cada vegada més a Barcelona i als municipis de l’àrea metropolitana i és un reflex de la criminalització que pesa sobre les persones que viuen al carrer. “S’ha d’acceptar la pobresa, no com un problema estètic, sinó com un problema de drets humans. La vida al carrer ja és molt dura de per si, costa molt trobar el teu lloc; i quan es col·loquen aquest tipus d’elements, la persona ha de tornar a començar de zero”, constata Ferran Busquets, director d’Arrels. “Cal oferir estabilitat a les persones i canviar aquestes barreres per més places d’allotjament”, afegeix.

L’acció també ha estat oberta a la ciutadania, que ha volgut col·laborar fotografiant els elements hostils presents als seus barris. Des d’Arrels, volem convidar tothom a continuar ampliant el mapa digital per visibilitzar una pràctica creixent i reivindicar que volem ciutats amables, inclusives i compromeses amb les persones més vulnerables.

La proposta educativa ha acabat amb un treball de reflexió a les aules. “Està molt mal fet, és com un pas enrere; i alhora un pas endavant cap a l’exclusió social”, afirma una alumna d’Integració Social del CEIR-ARCO Villarroel. Un company seu afegeix: “No hauria d’existir. Les persones haurien de tenir recursos per dormir dignament sota un sostre”.

Lourdes Casas, professora del centre, reflexiona: “El que més els ha sorprès és la doble moral de moltes entitats, tant públiques com privades, ja que, d’una banda, la seva finalitat és de caràcter social però, de l’altra, usen elements arquitectònics a les seves façanes per evitar que les persones puguin estirar-s’hi.”

Des de l’Institut Salvador Seguí, valoren que l’experiència ha estat molt enriquidora perquè l’alumnat ha pogut veure de primera mà els continguts que havien estat treballant a l’aula i això els ha permès canviar la mirada dels nostres carrers. Núria Cutando, professora del Centre Comercial Català, afegeix que també ha servit per prendre consciència de la quantitat d’obstacles amb què es troben les persones sense llar i això ha sigut una gran oportunitat per sensibilitzar.