Fent camí junts, pujant a la muntanya de la nostra experiència sinodal i fer-ho de la mà de Jesús, deu ésser una d’aquelles experiències significatives a la qual estem tots convidats. Ho fem enmig d’un món ple de contradiccions, armats fins a les dents, amb nova amenaça de guerra freda, sotmesos a una inestabilitat democràtica afectada per diàlegs forçats o negats, amb fets de violència diaris que afecten la vida personal, familiar i social, atordits per no trobar solucions a problemes nous, afectats per la crisi d’un canvi d’època que obstaculitza el diàleg intergeneracional forçat per reptes ideològics.

El papa Francesc, en el seu missatge per a la Quaresma, ens acaba de parlar d’ascesi quaresmal unida a l’experiència sinodal. Diu que l’ascesi quaresmal és un compromís, animat per la gràcia, per superar les nostres faltes de fe i les nostres resistències a seguir Jesús en el camí de la creu. La solució és deixar-nos conduir per Ell a un lloc solitari, distanciant-nos de les mediocritats i de les vanitats. Deixar-nos conduir per Ell significa recuperar la trajectòria iniciada en el baptisme i amb la força del do de la gràcia que ens ha donat una orientació definitiva cap a Ell.

Podrem afrontar les dificultats provinents del propi interior i les que ens arriben de l’exterior si estem atents a la necessitat —com diu el papa Francesc— d’una transfiguració que troba el seu model en la de Jesús i es realitza mitjançant la gràcia del seu misteri pasqual. El temps quaresmal és per recuperar l’ànim i l’alè que comuniquen vida. Llançar-nos en aquest corrent de Vida és fiar-nos plenament d’Aquell qui ens estima, ens acompanya i ho ha donat tot, fins la vida.