Anem fent camí cap a la Pasqua. El text de l’evangeli d’avui, com cada segon diumenge de Quaresma, és el de la Transfiguració. Tant a l’inici, com al final del relat, Jesús fa camí amb Pere, Jaume i Joan. Se’ls emporta dalt d’una muntanya alta, que la tradició cristiana ha identificat amb la del Tabor.
El camí de pujada és dur (són quatre-cents metres de desnivell!). Però allò que els espera mereix tot l’esforç que els cal per arribar a dalt. El panorama de la Galilea fèrtil que hom pot contemplar des d’allà és magnífic. Però ells no s’hi entretenen pas, en això. La visió que els corprèn és una altra, molt més espectacular, i només ells la contemplen.
“Jesús es transfigurà davant d’ells: el seu rostre és tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum.” Se’ls aparegueren també Moisès i Elies, conversant amb Jesús. Dues figures notables de l’Antic Testament, ambdós parlaren amb el Senyor, dalt de la muntanya de l’Horeb.
Els deixebles volen retenir la benaurança de la visió que contemplen. Qui no la voldria retenir? “Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies», diu Pere. De sobte, com si d’un somni es tractés, un núvol lluminós els cobrí i una veu des del cel els parlà: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo.” Espaordits, els deixebles es prosternen amb el front al terra. La condició divina de Jesús se’ls ha fet tan evident!
“Aixequeu-vos, no tingueu por”, els diu Jesús. Les retines de Pere, Jaume i Joan encara estan impactades per la resplendor de la visió. En les seves oïdes ressona encara la veu del cel. I ara, Jesús els insta a no dir res a ningú sobre la visió que han tingut dalt la muntanya, fins que Ell ressusciti.
Aquesta és la realitat amb la qual es troben els tres deixebles mentre fan camí cap al pla. Allò que han contemplat, tot i ser real, no és encara realitat per a ells. Fa sis dies, tot i haver-los confirmat la seva condició de Messies, Jesús començà a explicar-los que calia que anés a Jerusalem i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia.
Jesús els ha propiciat un tast de la plenitud d’on Ell prové i vers on camina. Els deixebles són convidats a seguir-lo, prenent la seva creu: és així com trobaran també la Vida. Per la fe, la resurrecció de Jesús és realitat per a nosaltres. Una realitat que ens atreu cap a Ell, per un camí que ens cal transitar portant la pròpia creu.
