El llibre de Rut és una petita joia en el cor de la Bíblia, una novel·la que ens revela a través dels personatges com l’amor és el motor de la vida. La fatalitat cau sobre la família de Noemí amb la mort del marit i els dos fills, i queda vídua juntament amb les seves nores.

Davant la situació de pobresa i desemparança sobrevingudes en els camps de Moab, Noemí decideix retornar a Betlem. A mig camí, acomiada les seves dues joves, en no poder-los oferir cap futur. I és en aquesta cruïlla de camins on tot canvia. Rut, tot i la insistència de Noemí i la lògica de les seves argumentacions, decideix quedar-se amb ella.

Els llaços de Noemí i Rut com a família s’estrenyen, uns llaços d’amistat, d’estimació i respecte que van creixent al llarg de tot el relat. La decisió de Rut és quelcom que provoca admiració en arribar a Betlem: una dona que ha optat per restar al costat de la seva sogra i no retornar amb la seva família, com era habitual i fa Orpà, l’altra nora; una decisió que implica ser estrangera i abraçar la fe d’Israel (Rt 1,16). Ambdues dones tindran cura l’una de l’altra, Noemí a través de la seva guia i consell, i Rut a través de la seva fidelitat i treball, convertint sogra i jove, a efectes pràctics, en mare i filla, exemple paradigmàtic de sororitat.

En hebreu, es destaca com l’actitud de Rut està plena de hesed. Aquesta paraula, habitualment vinculada a Jahvè, expressa la idea de l’amor desprès, de gratuïtat, fidelitat, compassió, misericòrdia… Rut, d’aquesta manera, apareix com a exemple del hesed humà, model de com viure seguint els camins de Déu. En la seva manera de viure es revela el desig de Déu per la humanitat: l’amor al centre de la vida.