“Les persones que viuen al carrer pateixen exclusió social severa. Són víctimes de situacions traumàtiques múltiples, un deteriorament que els afecta no només físicament, sinó també a nivell mental. L’atenció que perceben és lenta i insuficient”, ha constatat Marta Maynou, cap del servei d’acollida d’Arrels Fundació, durant la presentació de la quarta edició de l’informe Viure al carrer a Barcelona. Radiografia d’una ciutat sense llar, que ha tingut lloc aquest dijous 2 de març a la seu d’Arrels Fundació.
Aquest informe s’ha elaborat a partir de les dades que Arrels Fundació va recollir durant la nit del 15 de juny del 2022, quan més de cinc-cents voluntaris i voluntàries van enquestar tres centes cinquanta-quatre persones que dormen al carrer i que els van explicar la seva situació.
“És una situació que s’agreuja i es cronifica. Les persones sense llar no tenen cap tipus d’expectatives de sortir-se’n”
FERRAN BUSQUETS, director d’Arrels Fundació
Les dades obtingudes posen de manifest que aquestes persones fa quatre anys i quatre mesos, de mitjana, que viuen al carrer i que gairebé el 70% fa més de sis mesos que es troben en aquesta situació. “Això és una autèntica barbaritat!”, ha exclamat Ferran Busquets, director de Arrels Fundació, a l’acte. I ha afegit: “És un fracàs social. No hi ha solucions públiques ni privades per solucionar aquest desemparament; és una situació que s’agreuja i es cronifica. Les persones sense llar no tenen cap tipus d’expectatives de sortir-se’n.”
Per primera vegada, l’equip de voluntariat d’Arrels Fundació ha preguntat a les persones que viuen al carrer quin ha estat el seu últim allotjament i perquè l’han perdut. En el 21% dels casos, la seva darrera llar ha estat un habitatge de lloguer i en un 5% dels casos un habitatge de propietat; és a dir, són persones que tenien un lloc relativament segur i han passat a viure al ras.
La temporalitat dels recursos de protecció social o de les alternatives que troben les persones que viuen al carrer és una altra constant en la seva situació. Un terç de les persones entrevistades ha viscut al carrer en diferents ocasions i un altre terç ha comentat que, en els sis mesos previs a l’enquesta, havia dormit alguna nit a cobert. En el 44% dels casos, com a mínim, l’últim allotjament on han dormit era temporal o inestable, com ara albergs, hostals, pensions, habitatges ocupats o institucions.
La pèrdua de la feina, els problemes amb la família o una separació de parella, els problemes relacionats amb l’habitatge (desnonament), les addiccions (alcohol, drogues, joc…) i el fet de migrar d’un lloc a un altre són els principals motius de pèrdua d’allotjament que han manifestat les persones que viuen al ras. Destaca el fet que el 5% de les persones afirma no haver viscut mai a la vida en un habitatge estable.
El 70% de les persones enquestades que viuen al carrer són migrades
Altres dades que cal tenir en compte són les següents: el 70% de les persones enquestades que viuen al carrer són migrades; el 60% va venir a Barcelona a buscar feina —“cercaven un projecte de vida, però, per diverses circumstàncies, es va trencar”, ha dit Busquets—; quatre de cada deu persones sense llar no tenen ningú de confiança amb qui comptar i un 25% no poden cobrir les necessitats més bàsiques, com l’alimentació o la higiene.
El Parlament de Catalunya preveu debatre i aprovar en els propers mesos la Llei de mesures transitòries i urgents per fer front i eradicar el sensellarisme a Catalunya, que està impulsada des del món acadèmic i les entitats socials, i és pionera a Europa pel que fa a la protecció legal de les persones sense llar. La nova llei haurà de garantir “el dret de totes les persones a disposar d’un espai residencial digne”, informa Ferran Busquets.
