Orbitem perduts en la voràgine contemporània d’estímuls, desigs, emocions… Vivim en aquest temps i ens inculturem com a cristians provant de ser sal i llum: mostrant-nos i dissolent-nos en el batec contemporani.

I quan ens orientem, quan tot aquest soroll minva, l’únic tema que queda sobre la taula és l’amor. El tema del cristianisme és l’Amor.

I tu, que llegeixes aquest text, de quin segle ets? Del XX o del XXI? O potser d’algun altre?

Treu el cap; mira, pregunta i observa l’amor del XXI: el terreny és una selva.

Lidiem amb una emotivitat superficial, ingràvida i líquida; amb un compromís a mig camí (combinat amb l’egoisme pur i dur portat a normalitat); amb l’amor per tot allò igual que no et confronta, que fa desaparèixer l’altre: amor davant el mirall indolor d’una imatge de nosaltres mateixos: pur narcisisme. Aventura, experiència plaent, un mar de possibilitats Tinder.

Noves paraules… ghosting, gaslighting, cuffing, cushioning, situationship… per explicar diverses formes d’un “amor” sense risc; autoreferent, tebi i aprimat, de mínims que busca més la connexió a la manera d’un interruptor (on-off) que no pas del vincle de la relació costosa i profunda construïda amb paciència i esforç.

Avui ens toca ser contraculturals i cridar “Guerra a aquest ‘amor’!”. No és anacronisme; ni nostàlgia per cap passat millor; estimar cristianament és rebel·lió social: amor de guerrilla.