Fins al proper 18 de juny, el Museu Diocesà de Barcelona acull l’exposició Miró. Mística i avantguarda. S’hi poden contemplar cinquanta-cinc obres i un audiovisual, Je rêve d´un grand atelier (“Somio amb un gran taller”), procedents de sis prestadors, entre ells la Fundació Amyc-Fran Daurel, la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma de Mallorca o la galeria Joan Prats.

La mostra, comissariada pel Dr. J. Óscar Carrascosa, ofereix una reflexió sobre la crucial importància de l’ascètica i la mística en el procés creatiu de Joan Miró, un dels genis de la història de l’art contemporani, a través d’un apassionant diàleg establert entre els seus treballs (olis, aquarel·les, litografies) i algunes obres romàniques que formen part dels fons del Museu Diocesà de Barcelona i que s’han incorporat a l’exposició, com ara el frontal de Santa Perpètua de Mogoda, del segle XIII.

L’artista s’encamina cap a la transcendència a través de les lectures que feia dels textos sagrats (creava escultures amb una Bíblia oberta) i les literatures ascètiques i místiques, a la qual cosa s’afegeix el seu interès durant les avantguardes històriques pel coneixement d’una altra realitat a través de l’esoterisme. A més, la iconografia del romànic i del gòtic de Catalunya va influir decisivament en l’artista.

L’exposició emfatitza l’estreta relació entre la dimensió espiritual i el procés creatiu de l’artista

La fascinació de Miró per reflectir els elements de la terra es revela des de les seves primeres composicions. Tot coincidint amb la commemoració enguany dels vuit-cents anys de la creació del primer pessebre de la història, el Nadal del 1223 a Greccio (Itàlia), a càrrec de sant Francesc d’Assís, l’exposició emfatitza l’estreta relació entre la dimensió espiritual i el procés creatiu de l’artista.

 Miró. Mística i avantguardaexhibeix també la sèrie d’aiguaforts sobre la pregària Càntic del germà Sol —també conegut com a Càntic de les criatures— de sant Francesc d’Assís, que Miró crea el 1975 amb el títol Càntic del sol.

La importància de la literatura és crucial en la selecció de signes que Joan Miró idea i fa servir, especialment la literatura mística, que, com totes les seves lectures, li servien de referència per a la seva creació plàstica, tot procurant adaptar conceptes i llenguatges a la seva obra. Miró concebia la pintura-poesia com una unitat i l’artista plàstic com un poeta.

Les lectures que fa Miró dels textos místics incideixen notablement en el progressiu despullament de les formes i la gradual conquesta del buit per plasmar recorreguts d’ascensió espiritual a través de recursos simbòlics i metafòrics. La contemplació i l’austeritat ascètica formen part del seu procés creatiu.