Darrerament em pregunten si el procés sinodal continua o no. Aquests darrers mesos s’ha treballat als diferents països el document per a la fase continental Eixampla l’espai de la teva tenda (Is 54,2). Al febrer i març es desenvolupen les assemblees continentals. El papa Francesc també va fent referència al procés sinodal en diferents intervencions i entrevistes.

M’agradaria assenyalar alguns aspectes d’una significativa trobada internacional sobre la sinodalitat europea celebrada a Luxemburg al gener. Un dels assessors de la Comissió de Comunicació del Sínode, Austen Ivereigh, hi ha participat i s’ha fet ressò d’alguns aspectes. Els participants han constatat que les experiències sinodals han permès a moltes persones tenir una experiència directa d’una Església més fraterna, diversa i col·laboradora, més missionera i compromesa amb les necessitats i somnis del nostre temps. També van destacar actituds i enfocaments útils: celebrar la diversitat i estar disposats a escoltar veus alienes o desafiants; mantenir en la confiança les nostres tensions i desacords sense buscar resoldre’ls, sinó permetre que ens ajudin a créixer. Paciència, confiança, humilitat, obertura i discerniment han de ser companys de camí.

Tant a Luxemburg com en altres fòrums, anem descobrint com la sinodalitat s’aprèn fent-la. La clau per desenvolupar aquesta sinodalitat en l’Església és la reflexió sobre aquesta experiència, aprenent sempre a desenvolupar i adaptar els mètodes al context, com és el cas de la conversa espiritual. És vital que la gent vegi que els processos sinodals orienten a canvis concrets i que, per tant, s’hi pot confiar. Malgrat els atacs i l’oposició que genera el Sínode sobre la Sinodalitat, ens fan conscients, en paraules del cardenal Hollerich, que “aquests atacs són un signe que Déu té grans plans”.