És així com sant Benet, a la seva Regla, demana als monjos que visquem la Quaresma: amb una joia plena de deler espiritual. Cal recordar que la Regla Benedictina és un text cristocèntric i plenament pasqual. De fet, la Regla presenta la Pasqua com el centre i el nucli de la vida del monjo. I per això sant Benet estructura aquest text, en funció de la Pasqua. Així, el capítol 15 estableix “en quin temps s’ha de dir l’al·leluia”; al capítol 41, sant Benet estableix les hores dels àpats, d’acord amb la Pasqua. I encara, el capítol 48 organitza el treball manual dels monjos, tenint en compte el temps litúrgic que se celebra, amb la Pasqua com a eix vertebrador de la vida de monestir.

Per això, plens de goig, celebrem la Pasqua, ja que la mort no podia encadenar l’autor de la vida. El Senyor no ha pogut ser empresonat per la pedra que tancava el sepulcre, perquè la pedra no podia retenir la força immensa de l’amor manifestat a la creu.

“El crucificat ens acompanya cada dia en el camí de la vida”

JOSEP MIQUEL BAUSSET, monjo de Montserrat

El crucificat ara viu per sempre i ens acompanya cada dia en el camí de la vida. És aquesta la gran notícia que ha canviat el curs de la història, com diu el beat Elred: “En la nostra Pasqua Crist és immolat” i vencedor de la mort, surt del sepulcre ple de glòria.

Crist ha ressuscitat! Aquesta és la gran notícia que els cristians hem de proclamar plens de joia, ja que amb la Pasqua, el Senyor ens deslliura dels lligams de la mort i renova la fe i l’esperança de l’Església. 

Com ha dit el teòleg Joseba Andoni Pagola, “la festa de Pasqua ens convida a reemplaçar l’angoixa de la mort per la certesa de la resurrecció”. Per això “podem viure amb confiança. Podem esperar més enllà de la mort. Podem avançar sense caure en la tristesa de la vellesa”.

La resurrecció del Senyor porta una vida nova als creients, ja que el pas de Jesús de la mort a la vida, és també, ja ara, el nostre pas d’una vida caduca i envellida, a la vida de Déu, al goig i a la fraternitat.