La guerra a Ucraïna ha encetat el segon any de conflicte. Una solució pacífica sembla encara llunyana, però això no impedeix que escoltem les veus contràries a aquesta guerra a Europa. Una d’aquestes veus és la de Pere Ortega, investigador i analista en temes de pau, no-violència, desarmament i conflictes. Ortega és president honorari del Centre Delàs d’Estudis per la Pau.

Com és possible que la guerra a Ucraïna encara continuï?

Des de l’inici del conflicte el Papa s’ha mostrat contrari a la guerra amb arguments molt sòlids. La guerra s’hauria pogut evitar si s’hagués actuat sobre les causes que la van motivar. Ja Joan XXIII, amb Pacem in terris, diu que la guerra mai no pot ser justa, des de l’aparició de les armes nuclears. I la guerra d’Ucraïna és una guerra que duen a terme potències nuclears: Rússia, els Estats Units i l’OTAN.

El Papa també ha dit una cosa important, i és que hi havia unes demandes per part de Rússia que, al marge de si podien ser més encertades o no, tenien una certa lògica. La demanda principal era que Ucraïna no entrés a l’OTAN perquè això representava col·locar una amenaça a la frontera russa: bases militars.

Qui s’està beneficiant del conflicte?

Els principals beneficiaris d’aquesta guerra són les empreses dedicades a hidrocarburs, que han multiplicat els beneficis. El segon beneficiari són totes les indústries militars perquè s’estan consumint quantitats enormes de material militar.

Europa no pot arribar a subministrar tota la balística que es gasta diàriament a Ucraïna. Els Estats Units, el Regne Unit i Europa els estan subministrant armament.

Les principals indústries militars a les borses del món han augmentat considerablement el seu valor.

“El segon beneficiari són totes les indústries militars perquè s’estan consumint quantitats enormes de material militar”

La gran derrotada és la diplomàcia?

Hi ha una escalada militar. Tots els conflictes, tard o d’hora, es resolen en una taula de negociació, també el d’Ucraïna. És l’únic camí, però com que la veu cantant la porta els Estats Units i Europa juga un paper secundari, no s’ha seguit la via diplomàtica.

Els Estats Units ha dit que encara no s’ha desgastat prou Rússia com per poder iniciar unes negociacions i així poder imposar unes condicions més dures a Rússia. La via diplomàtica és l’únic camí per resoldre aquest i qualsevol conflicte.

Els polítics han de reunir-ser i buscar una solució que satisfaci les dues parts, cosa que no és gens fàcil, perquè els dos bàndols han d’aparèixer davant dels seus ciutadans com els vencedors. De moment, els grans perjudicats són els ucraïnesos, que necessiten tota la nostra solidaritat i ajuda humanitària.

Aquesta guerra es pot estendre. Les perspectives de futur no són bones. No sé què esperen els nostres líders per buscar una sortida per la via diplomàtica al conflicte. És exasperant el moment que vivim i sobretot perquè hi ha armes nuclears pel mig.

Una de les veus més assenyades que ha parlat de buscar una solució ha estat el papa Francesc, que és el mateix que ha demanat el secretari general de l’ONU, António Guterres.

També ho està demanant la Xina, tot i que no se li fa cas, que va presentar un pla de pau que intenta, precisament, donar una mica de satisfacció a totes dues parts. D’alguna manera està dient que Ucraïna és un estat sobirà i que cal respectar-ne la integritat territorial i que cap estat del món ha de sentir-se amenaçat per un altre, que era l’argument de Rússia per començar la guerra.

Hem de buscar una via diplomàtica, de negociació, que aturi la guerra.

Què podem esperar d’Europa?

Europa pinta ben poc en aquesta guerra, té un paper secundari i això es demostra sobretot en les negociacions. Prèviament a la invasió russa, que s’ha de condemnar i sense pal·liatius perquè és un atac criminal a una nació sobirana com és Ucraïna, va haver-hi unes negociacions entre el secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken, i el ministre d’Exteriors rus, Serguéi Lavrov. Sobre la taula hi havia unes demandes i en aquesta negociació mai va ser present un líder europeu.

Els Estats Units no va acceptar cap de les demandes i la principal era que Ucraïna no entrés a l’OTAN. Rússia demanava que es declarés estat neutral, com altres que hi ha Europa. No va ser escoltada.

Un mes després de l’inici de la guerra, va haver-hi una altra negociació entre Rússia i Ucraïna a Turquia. Allà semblava que estaven arribant a un principi d’acord, que era que Rússia mantindria annexionada Crimea i es retiraria de tots els territoris ucraïnesos que ocupava llavors i es determinaria quin estatus tindria el Donbass.

Hi havia un principi d’acord i, de sobte, les negociacions es van trencar i es van retirar. En aquestes negociacions tampoc no hi era Europa. Jo diria que Europa ha tingut un trist paper o un paper secundari, fins i tot de vegades de titella dels Estats Units.

“Europa pinta ben poc en aquesta guerra, té un paper secundari i això es demostra sobretot en les negociacions”

No hem après res del passat?

Ens trobem en un escalada geopolítica de l’àmbit militar que està configurant un altre cop el retorn a una guerra freda, evidentment diferent. A la cimera de l’OTAN del juny passat a Madrid es va declarar un nou concepte estratègic. D’alguna manera es va configurar que l’OTAN redirigia la mirada i l’acció cap al sud-est asiàtic i es declarava que la Xina és un país que desestabilitza el món, cosa que no és certa, i es considera amb poca importància a Rússia.

Es pot configurar un altre cop una geopolítica que enfronti els blocs: un de liderat per la Xina i un altre liderat pels Estats Units.

El que caldria fer és caminar cap al desarmament. És a dir, cercar un mínim comú denominador militar entre països perquè ningú no se sentís amenaçat per un altre. El millor camí per a la pau és el desarmament. L’armament l’únic que fa és incrementar els conflictes armats.

El dret a autodefensa ha de tenir algun límit?

És un tema delicat i complicat perquè forma part del dret internacional, del dret natural que tots tenim a defensar-nos d’una agressió. Però una cosa és en l’àmbit personal, on tens dret a defensar-te si t’agredeixen, només faltaria!, i una altra cosa són els estats perquè tenen mecanismes com la diplomàcia, capacitat per establir una seguretat compartida amb els països veïns i amb els països rivals buscant un denominador comú d’armament…

Caldria preguntar-se: quan et sents agredit, la millor manera és respondre amb violència si això provocarà un mal superior al que vols evitar? Potser hi ha altres formes de resistir un atac abans que una guerra.

Ucraïna té dret a defensar-se, evidentment, però hi ha altres maneres? Gandhi defensava que la no-violència és molt superior a la violència, que fins i tot pots resistir i abatre enemics molt potents.

A Ucraïna, i a Rússia també, hi ha hagut resistència no-violenta. Hi ha objectors de consciència, insubmisos, que han dit que no volen anar al front a lluitar, hi ha hagut resistència pacífica a la invasió russa, accions no-violentes de la població…

Mentre hi hagi una possibilitat d’evitar una violència superior com és la guerra, hem de pensar que no és la millor manera.

La guerra a Ucraïna no va començar el febrer del 2022, ja venia d’abans. Ja patia una guerra civil al Donbass des del 2014. Per tant, es podia haver buscat un altre tipus de relacions diplomàtiques que haguessin impedit que el conflicte armat a la regió de Lugansk i Donetsk desemboqués en una guerra oberta. Amb la guerra s’han disparat els odis.

“Potser hi ha altres formes de resistir un atac abans que una guerra”

Ens trobem davant d’una Tercera Guerra Mundial?

En el món hi ha 32 conflictes vigents, alguns oblidats, i en tots ells s’involucren altres estats. No és veritat que siguin guerres internes perquè hi ha altres estats implicats. Jo no m’atreviria tant a parlar de Tercera Guerra Mundial, però tal com s’està configurant la guerra d’Ucraïna, no s’ha de descartar perquè el camí que estan seguint no és el més adequat.

Què hi podem fer com a societat civil?

Hem de protestar. Ja portem un any de guerra i en moltes ciutats europees hi ha hagut protestes. Hem de dir que aquest no és el camí per aconseguir la pau. Hem de pressionar els nostres governs i caminar cap a unes societats de cooperació, no d’enfrontament ni de militarisme. Tard o d’hora haurem de recompondre ponts amb Rússia.