Sant Romero d’Amèrica, arquebisbe de San Salvador, fou assassinat el 24 de març del 1980, per la seva defensa dels drets humans enfront de la tirania dels governs militars, ara fa, doncs, 43 anys.

És venerat com a sant per l’Església catòlica i l’Església anglicana. L’Església luterana evangèlica d’Amèrica el commemora com a màrtir. Això ja ens dona una indicació del seu reconeixement més enllà de l’Església catòlica. I de ben segur que és ben valorat per molts agnòstics i ateus. En molts països, Òscar Romero és considerat profeta i pastor del poble llatinoamericà. Algunes comunitats el consideren, oficiosament, patró d’Amèrica i del Salvador.

Va començar a parlar a favor dels pobres i les víctimes de la creixent repressió governamental en contra del poble salvadorenc, que va ser l’avantsala de la guerra civil durant la dècada dels vuitanta i principis dels noranta del segle XX. El seu constant reclam contra el sofriment dels pobres i la seva defensa de la teologia de l’alliberament li van ocasionar nombrosos conflictes, tant amb el govern salvadorenc com amb la jerarquia de l’Església catòlica. Va ser fins i tot aïllat pel papa Joan Pau II a Roma, durant una visita de la qual va tornar desolat. Després d’això, el seu reclam al govern es va fer més fort i profund, en una època en la qual la intervenció dels Estats Units en suport dels militars salvadorencs era cada cop més forta.

El seu constant reclam contra el sofriment dels pobres i la seva defensa de la teologia de l’alliberament li van ocasionar nombrosos conflictes, tant amb el govern salvadorenc com amb la jerarquia de l’Església catòlica

El 1997 es va obrir la causa de beatificació i Joan Pau II li atorgà el títol de Servent de Déu. El 3 de febrer del 2015 va ser reconegut com a màrtir “per odi a la fe” per part de l’Església catòlica, en ser aprovat pel papa Francesc el decret de martiri corresponent promulgat per la Congregació per a les Causes dels Sants. El 21 d’abril del 2013, l’arquebisbe Vincenzo Paglia, postulador de la causa de canonització de l’arquebisbe salvadoreny, anuncià que el papa Francesc havia desbloquejat el procés de beatificació.

El 23 de maig del 2015 va ser beatificat a la plaça Salvador del Món, en una cerimònia presidida pel cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants. Es tracta del primer salvadoreny elevat als altars, i el primer arquebisbe màrtir d’Amèrica. El 14 d’octubre de 2018 fou canonitzat i proclamat com a sant de l’Església catòlica.

Algunes de les seves fases destacables són:

• “La persecució és una cosa necessària a l’Església. Sabeu per què? Perquè la veritat sempre és perseguida”.

• “La meva veu desapareixerà, però la meva Paraula que és Crist quedarà als cors que l’hagin volgut acollir”.

• “… Us ho suplico, us ho prego, us ordeno en nom de Déu: ¡cessi la repressió!”

• “És inconcebible que es digui a algú ‘cristià’ i no prengui, com Crist, una opció preferencial pels pobres”.
• “No em considereu jutge o enemic. Soc simplement el pastor, el germà, l’amic d’aquest poble”.

•  “Aquest és el pensament fonamental de la meva predicació: res m’importa tant com la vida humana…”

•  “Si em maten ressuscitaré en el poble salvadorenc”.

Sovint, quan entre cristians o seguidors d’altres tradicions religioses o conviccions ètiques, anem a fons, analitzant el que ens passa i el que passa a la nostra societat, anhelem saber, tenir i seguir persones que ens siguin referents. Algunes persones que ens han deixat ho són en els nostres cercles familiars i amicals. Però en un temps convuls, de profunds canvis o de canvi d’era, necessitem referents més universals. Cada sector de la població, segons creences i ideologies, cerca els seus referents. Òscar Romero, tot i ser un bisbe catòlic, ha esdevingut un referent universal pels que desitgem, creiem, esperem i treballem per un món més just, en pau i en germanor. En el bisbe salvadoreny conflueixen la tasca de transformar les estructures econòmiques, polítiques i culturals injustes i l’alliberament i dignitat de les persones i pobles més vulnerables. Totes les persones que ens identifiquem en aquestes causes el podem tenir com un referent que ens és llum, horitzó, motor i estímul. Ens regala el record i l’empenta de la sensibilitat humana, de la consciència social, de la constància i de la coherència en el nostre fer i estil de vida.

En el bisbe salvadoreny conflueixen la tasca de transformar les estructures econòmiques, polítiques i culturals injustes i l’alliberament i dignitat de les persones i pobles més vulnerables

Com tots els que han estat al costat de la vida dels exclosos, va tenir problemes fins a arribar a ser executat per les forces de la mort. Així ha estat durant segles, des dels profetes de l’antic testament i d’altres pobles, passant per Jesús i tants i tants d’altres que han mort per ser coherents en la seva entrega de vida pels altres més petits.

Òscar Romero fou un enamorat seguidor de les Benaurances i del Magníficat, que expressen el món al revés, i són la declaració de l’experiència de vida alliberada i alliberadora dels humils, materialitzada, humanitzada en la vida de Jesús. I a més, quan coneixem una persona com monsenyor Romero que les ha seguit, en el segle XX, aquestes textos bíblics se’ns fan propers. Esdevenen una invitació no il·lusòria, sinó possible, encara que radical, a fer-los presents en accions i actituds no solament aptes per als cristians, sinó també per a totes aquelles persones que se situen al costat dels pobles empobrits, víctimes i sofrents i cerquen una alternativa vital a aquest sistema capitalista que mata persones i natura.