Mentre els governs incrementen les despeses militars i no fan una aposta decidida per la via diplomàtica, entitats com l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) s’esforcen a dir que hi ha altres maneres de resoldre els conflictes. També el d’Ucraïna. Així ho constata el president de l’ICIP, Xavier Masllorens.

Es diu ràpid, però ja estem vivint el segon any de guerra a Ucraïna…

Penso que el Papa va ser molt encertat quan es va preguntar si s’havia fet prou per aturar la guerra, perquè quan s’arriba a un conflicte bèl·lic, a una situació de guerra, ja hem fet tard.

És evident que una invasió com la que ha dut a terme Putin mai no és justificable i és cert que l’imperialisme rus és perillós, però hi havia marge per a la diplomàcia i, durant molts anys, hi ha hagut marge de sobres per aconseguir que Rússia tampoc se sentís amenaçada.

No s’ha fet prou perquè s’hauran perdut milers de vides, s’haurà destrossat un país i s’haurà fet molt de mal.

En una guerra sempre hi ha qui treu benefici, és molt llarga la llista de beneficiats?

Per començar, els països que venen gas a Europa en comptes de Rússia; els fabricants d’armes, precisament ara s’ha aconseguit una cosa que l’OTAN perseguia des de fa molts anys: que augmentessin els pressupostos militars dels països­ (no oblidem que l’increment de la despesa militar va en detriment d’altres pressupostos socials com la sanitat o l’educació); tercers països que, per qüestions geopolítiques, surten beneficiats perquè veuen que l’ordre internacional ha canviat.

També hi haurà beneficiats després de la guerra amb les empreses constructores per reconstruir el país, multinacionals que entraran a Ucraïna i països limítrofs…

Com queda la diplomàcia en aquest conflicte?

El fracàs de la diplomàcia és un gran fracàs que és perillós perquè l’escalada militar és un drama per a la humanitat. Aquesta guerra està empantanegada, no la guanya ningú i s’haurà d’acabar amb una negociació, es vulgui o no es vulgui. Per tant, demonitzar l’enemic i excloure’l com està fent Occident i l’OTAN és molt perillós.

Cal obligar el contendent a asseure’s en una taula de negociació, on ningú guanya, sinó que tothom hi guanya.

“Demonitzar l’enemic i excloure’l com està fent Occident i l’OTAN és molt perillós”

Hi ajudaria no tenir un llenguatge tan polaritzat?

El que més dificulta la negociació és que els matisos desapareixen, però ja en general perquè les nostres societats s’estan polaritzant i no som capaços de parlar amb qui pensa diferent de nosaltres. Es creen societats amb grups estancs. El pensament diferent és el que ens enriqueix, no el que ens empobreix.

La por a l’altre que pensa diferent és una por fabricada. S’ha de fer possible que gent que pensi diferent sigui capaç de construir una societat cohesionada.

La legítima defensa, en el cas d’Ucraïna, té cap línia vermella?

Aquesta és una pregunta molt pertinent perquè amb aquesta guerra estem vivint molts dilemes. Als pacifistes, al pacifisme, el “no a la guerra” ens ha agafat amb el peu canviat, com a tots.

Aquesta guerra ens toca de prop i ens crea uns dilemes molt importants. El primer és el dret a la legítima defensa, que és un dret internacional important perquè s’identifica legítima defensa amb l’única defensa que coneixem, que és la defensa armada.

Des de l’ICIP hem documentat 247 accions no-violentes de defensa civil a Ucraïna, que no surten als mitjans de comunicació: des de manifestacions en territori hostil fins a talls de carretera amb 200-300 persones. Això és llavor de futur.

“Hem documentat 247 accions no-violentes de defensa civil a Ucraïna, que no surten als mitjans de comunicació”

Aquestes accions no guanyaran la guerra, però dificulta molt que es puguin cometre barbaritats. En el marc de bombes que hi ha, aquestes accions són molt petites, però aquestes mateixes accions, si hi haguessin cossos de defensa civil no-violenta funcionant als països, serien cossos dissuasius. Creiem fermament que és possible crear aquesta mentalitat una mica diferent.

A més d’aquest dilema, n’hi ha un altre: alimentar la indústria armamentística… fins quan? Cal calibrar molt bé l’escalada militar que s’està vivien perquè quan davant tens algú que està disposat a tot, no pot ser eterna.

Hi ha dos aspectes confrontats: el dret a la legítima defensa i l’armamentisme. Des de l’ICIP estem a favor de la legítima defensa i contra l’armamentisme, però és obvi que la gent es defensa com sap i com pot i, malauradament, és amb armes.

En aquest conflicte s’està parlant d’armament nuclear, som conscients de l’amenaça?

Aquesta guerra és tan a prop i és tan bèstia que ens està posant davant del mirall, als europeus. Els ciutadans europeus estem consternats i, alhora, despistats. No sabem què pensar de moltes coses, ens està creant uns dilemes importats, com el dels refugiats. Si estem donant refugi als ucraïnesos, per què no l’hem donat als sirians, als malians…

On queda el paper d’Europa com a constructora de pau? Més aviat hem construït una Europa fortalesa i no hem pensat que a les nostres fronteres pot haver-hi una situació de conflicte armat.

Ens posa davant del mirall del tracte històric que s’ha donat a Rússia, perquè se l’ha maltractada. Mai no hem fet un pas per incorporar-la a les nacions europees, quan és una nació europea.

Ens posa davant del mirall pel nostre suport a l’OTAN, que estava mig morta fa cinc anys perquè no tenia sentit, no tenia raó de ser. El que volia era crear una situació en la qual l’armamentisme fos necessari i que la indústria d’armament fos engreixada i això només s’aconsegueix si hi ha un enemic. I ara ja el té.

Hem donat vida a l’OTAN amb aquesta guerra i això és una gran pena. Realment estem en una situació difícil i hem de crear unes noves teories, una nova manera de defensar-nos.

Per això a l’ICIP, un dels quatre programes de treball que tenim és “alternatives de seguretat” perquè creiem que el que cal fer és treballar per la prevenció dels conflictes amb una mentalitat molt diferent de seguretat, que és una seguretat humana, feminista, que tingui en compte la cura dels altres, una seguretat comuna perquè si l’altre se sent segur jo també en sentiré segur.

Per què s’equipara més armes a més seguretat?

No té més seguretat qui té més armes perquè els països armats són els que més han patit inseguretat i terrorisme, perquè no s’uneix la pau amb la justícia.

La pau, sense justícia, no té cap sentit: justícia social, política, econòmica… una situació de justícia global és necessària perquè hi hagi un caldo de cultiu de la pau.

La pau no és només absència de guerra, és una situació d’estabilitat, de cohesió social, de convivència bona… això s’assoleix a base de justícia.

“La pau, sense justícia, no té cap sentit”

Com ha de ser la resposta ciutadana?

Cal donar refugi a les persones ucraïneses i a la de tots els llocs d’on fuig la gent, perquè fugen d’una situació que per a ells és incontrolable. Cal ser oberts; votar opcions polítiques que defensin el dret a refugi; pressionar perquè s’arribi a una negociació…

Cal ser conscients que hi ha una diàspora siriana, colombiana, nicaragüenca… que viu a Europa i a la qual cal ajudar perquè viu una situació molt dura.

No en ho creiem, però l’opinió pública té molta força. La ciutadania té la capacitat per ser catalitzadora d’una nova narrativa, d’un paradigma nou.