Tots ens adonem de la força amb la qual ens arrossega el frenesí de la societat actual. No tenir un moment de calma sembla el mèrit més gran per a molts. Els cristians també podem pensar que la nostra fe només és activitat, caient imperceptiblement en l’activisme fatal. Què he de fer per ser un bon cristià? És una pregunta carregada de bona fe, però equivocada des de la seva arrel. No es fa “res” per ser un bon cristià; en qualsevol cas, cal estar disponible perquè el Pare “et faci” un deixeble fidel del seu Fill per l’acció eficaç de l’Esperit Sant.

Apropar-se a les celebracions de Pasqua amb el desig de contemplar, en la fe, el gran misteri de la redempció és un propòsit excel·lent. Però no oblidem que aquesta sublim simfonia de la nostra salvació està escrita en clau d’amor. A partir d’aquí, la seva interpretació arriba a la bellesa amb què el seu autor la va pensar i la va fer. Què va moure Crist a ser fidel al Pare fins a la creu? La resposta s’imposa: l’amor.

Queden pocs dies per acabar la Quaresma. Ara és necessari concentrar més, si és possible, la mirada en el Crist. No podem oblidar que estem davant de la voluntat de Déu, que vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat, per dir-ho amb paraules apostòliques. És aquesta voluntat que empeny el Fill a encarnar-se i a fer-se obedient fins a la mort i mort de creu. Així ens dona exemple, tot salvant-nos, d’una vida segons els designis de Déu, incomprensibles aquests moltes vegades, fins i tot aparentment absurds i injustos, com la mort del natzarè semblava absurda i injusta, però, des de Jesucrist mort i ressuscitat,  sempre amarats d’esperança certa. El nostre destí no és el patíbul nu i cruel; no és un calvari sense fi, malgrat que els homes omplin incansablement la terra de crucificats; el seu objectiu  —perquè Déu ho vol— és la glorificació, juntament amb la de tota la creació que pateix, ara, dolors com de part.

Fits els ulls en aquesta esperança, és un desig noble que els ensenyaments de la Passió del Nostre Senyor, que aquests dies reviurem, serveixin de testimoni vital per identificar la nostra pròpia vida a la de qui va unir la seva voluntat a la del Pare tan a prop que, en una creu, foren una sola voluntat d’amor i de salvació.