La vivència de la pandèmia, els confinaments, les pèrdues, els aïllaments han estat colpidors per a la majoria de la societat. Aquestes vivències poden haver estat detonants d’altres patiments personals i socials que potser no s’haguessin manifestat com ho han fet en aquest context.
Al sentiment de fragilitat i vulnerabilitat se li suma el d’angoixa i ansietat davant d’un futur distòpic, amb expressions com tot està fatal, ho tindreu molt malament els joves, i com a «mantra» que cala, s’ho creuen i abandonen les possibilitats de fer, lluitar i reeixir. L’apatia, la frustració, la inacció, la pèrdua de sentit vital semblen guanyar terreny amb conseqüències força desoladores.
La gran filòsofa Marina Garcés ens recorda que cuidar-se és la nova revolució, cuidar els nostres infants i joves i alhora cuidar-nos nosaltres per poder cuidar. Cal tenir cura no només de la salut física sinó de la salut emocional i la mental.
Les persones que ens dediquem a l’educació hem de ser, més que mai, com punts cardinals, referents en un context altament col·lapsat i sobreestimulat de distractors que sumen més angoixa, estrès i por.
Les persones que ens dediquem a l’educació hem de ser, més que mai, com punts cardinals, referents en un context altament col·lapsat i sobreestimulat de distractors que sumen més angoixa, estrès i por
Hem de tornar a confiar en els joves, creure en les seves potencialitats, com a constructors de realitats i de futur. No facilitar-los el camí sinó saber que som allà amb ells, quan els calgui. Fer front a reptes socials amb totes les seves capacitats.
Oferir oportunitats per avançar en projectes socials, accions, fer comunitat i créixer conjuntament. Oportunitats de donar resposta a problemes realistes amb metodologies com ApS (aprenentatge servei) que apropen la realitat a l’aula i l’aula a la societat.
Fer xarxa amb altres entitats socials que afavoreixen espais d’aprenentatge, de vivències, de recursos per arribar a les persones que no hi tindrien accés. Les grans escletxes en educació són fora de l’escola, en la diferència de poder tenir accés a cultura, esport, art, etc.
Ser referents i models també en la nostra manera de fer i de ser. Acompanyar sense judicis, i molt menys pre-judicis. Ser presents sense envair ni espais ni decisions.
Sabem que pot ser complex i difícil. Però també sabem que difícil no vol dir impossible.
