L’expressió “Fill de l’home” té una arrel bíblica. En la cultura jueva equivalia a dir “humà”, “fill d’Adam”, i això és important perquè Jesús deixa clar que és una persona plenament humana, com tots nosaltres.

Però “Fill de l’home” també apareix en les visions del llibre de Daniel, un text estimat pels jueus (Daniel 7, 13-14). Una figura com de “Fill d’home” sorgeix entre els núvols del cel, davant el tron de Déu, i rep l’honor, el poder i la glòria; el seu regnat durarà per sempre. És una figura messiànica que Joan recollirà més tard a l’Apocalipsi. Per tant, anomenant-se així Jesús subratlla la seva humanitat però també la seva identitat com a ungit, enviat, fill predilecte de Déu, és a dir, el Messies que esperava el poble. Quan els coetanis l’escoltaven dir “Fill de l’home” de seguida els ressonaven les paraules de la profecia.

Val a dir que, en els evangelis, Jesús rep diversos apel·latius: Fill de Déu, Fill de l’home, Fill de David. El que prefereix Jesús i s’aplica a si mateix és Fill de l’home. Els altres són expressions de la gent que l’envolta i fins i tot dels esperits malignes, que el reconeixen com a fill de Déu. Fill de David també és un títol messiànic, però Jesús el rebutja perquè denota un messies polític i guerrer, que alliberarà Israel de Roma o dels poders del món mitjançant una revolució armada.  

Jesús Déu i home és el misteri crucial de la fe cristiana. “Fill de l’home” expressa la veritat teològica de Jesús en la seva pròpia veu: del tot Déu, del tot home.