Les festes de Setmana Santa han passat i els carrers tornen a poblar-se amb una nova “primavera”. La Setmana Santa sempre ens deixa tres regals bonics: el de l’amor, el de l’esperança i el d’una Mare, amb el seu si obert de bat a bat per a tota la humanitat. Tres regals en la nostra Agenda de l’ànima. Primer, l’amor de qui va dir que “ningú no té amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics”, establint a les entranyes del món el “tron d’una creu”, com a tron d’amor, de lliurament total als altres. Segon, el regal de l’esperança més tendra: “Avui seràs amb mi al paradís.” Algú escrivia fa poc: “No sé a vostès, a mi sempre m’han fet sospitar els que prometen felicitat, els que ofereixen paradisos.” Però el regal de Jesús de Natzaret no és tant al paradís, com a l’avui. I el tercer regal és una Mare, Maria, que el Déu crucificat regala a tot el món com a “si poderós i sublim”.

Andalusia ha estrenat, un any més, una nova primavera, amb llum radiant, amb sol sufocant, amb platges lluents, amb tantes festes com pobles l’habiten i gent que la visita. Andalusia “es diverteix” en gran. Juntament amb les festes, els andalusos impregnen amb l’aroma de la religiositat popular tots els camins que els porten a l’encontre. Pau VI deia que “l’home que busca Déu ja l’ha trobat”. I Joan Pau II ens va deixar aquesta frase que commou les muntanyes dels dubtes més punyents: “Als justos de la terra que ignoren Déu i la seva Església, no els estan vetades les portes de paradís si practiquen el bé.”

Serà bo, des de tots els punts de l’univers, col·locar a la nostra agenda els “regals” que la vida ens ofereix, sobretot, els que arriben del més amunt, gratuïtament, inexplicablement.