Com a signe de Resurrecció, si alguna cosa ha d’omplir de sentit la nostra vida de seguidors de Jesús és la “misericòrdia”. Més que el perdó contemplat en ell mateix, la misericòrdia supera tot límit, tota previsió humana envers la nostra relació amb Déu i entre nosaltres.

Quan som invitats a “renovar ara mateix el nostre trobament amb Jesucrist, almenys a prendre la decisió de trobar-nos amb Ell, d’intentar-ho cada dia sense descans”, diu el papa Francesc que “Déu no es cansa mai de perdonar som nosaltres els qui ens cansam d’acudir a la seva misericòrdia. Aquell qui ens invità a “perdonar setanta vegades set” (Mt 18,22) ens dona exemple: ell perdona setanta vegades set. Ens torna a carregar sobre les seves espatlles una i altra vegada. Ell ens permet d’aixecar el cap i tornar a començar, amb una tendresa que mai no ens desil·lusiona i que sempre pot retornar-nos la joia. No fugim de la resurrecció de Jesús…” (EG 3)

L’Evangeli diu “Feliços els misericordiosos, perquè obtindran misericòrdia” (Mt 5,7). La seducció per la misericòrdia ens ha de portar a “valorar el pobre en la seva bondat pròpia, amb la seva forma de ser, amb la seva cultura, amb la seva manera de viure la fe […] El pobre, quan és estimat, és apreciat com d’alt valor, i això diferencia l’autèntica opció pels pobres de qualsevol ideologia, de qualsevol intent d’utilitzar els pobres al servei d’interessos personals o polítics. Només des d’aquesta proximitat real i cordial podem acompanyar-los adequadament en el seu camí d’alliberació” (EG 199). Coneixem la llista de les obres de misericòrdia, les corporals i les espirituals. Anem per aquest camí… El Senyor ressuscitat ha promès acompanyar-nos. Fem-li confiança!