En el text que proclamem avui, l’evangelista Joan narra que “al capvespre d’aquell mateix diumenge”, els deixebles romanen esporuguits en el “lloc on es trobaven”, tancades les portes per por dels jueus. L’anunci de Maria Magdalena: “He vist el Senyor”, i li ha dit: “Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu que és el vostre Déu”, sembla que no ha alterat l’estat anímic dels deixebles.

De sobte, la presència del Ressuscitat enmig d’ells tot ho canvia. “Pau a vosaltres”, els diu. L’exclamació no és una simple salutació. La paraula de Jesús, com la del Creador, fa allò que diu. La pau que Jesús els dona dissipa les seves pors. Ell és el mateix que feia camí amb ells, el mateix a qui van crucificar, no hi ha dubte: les seves mans i el seu costat tenen encara les marques del suplici. Els ulls dels deixebles, abans esmorteïts per la por, ara brillen d’alegria. El Senyor és amb ells.

Allò que Jesús dirà i farà d’aquí un instant els canviarà les vides: “Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.” Els deixebles esdevenen, així, els enviats del Senyor! amb una missió concreta i sense parangó. Abans, però, Jesús fa un gest inesperat, però ben conegut. Així com, a l’albada dels temps, el Senyor-Déu va infondre l’alè de vida a l’home i aquest esdevingué un ésser viu, ara el Ressuscitat “alena” damunt dels deixebles dient-los: “Rebeu l’Esperit Sant.”

Com si d’una nova creació es tractés, els deixebles són envigorits per l’Esperit Sant, abans de ser investits de la facultat més transformadora que hom pugui exercir: “A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui els retindreu, li quedaran retinguts.” Dues frases sinònimes que connecten amb la resposta de Jesús a Pere referida a quantes vegades havia de perdonar: “No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.” Si en un cas l’accent està a vessar i escampar el perdó arreu, en l’altre la clau està a perdonar sempre les ofenses del germà; i, en un cas i altre, fer-ho incondicionalment.

El text segueix amb una altra escena, més popular: la de la trobada de Jesús amb l’incrèdul Tomàs. Jesús consenteix la condició que aquell havia posat per creure en el Ressuscitat. Tomàs respon “Senyor meu i Déu meu.” El retret de Jesús, “Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!” obre pas a l’epíleg del Quart evangeli, orientat tot ell a suscitar en els lectors, la fe en Jesús el Messies, el Fill de Déu.

Per do, formem part d’aquests lectors que, sense haver vist, creuen.