El llibre d’Ester narra l’alegre festa de Purim (els sortejos), que cada any celebren els nostres germans jueus el 14 d’Adar (febrer-març). Recorda el miracle de la salvació del poble hebreu que estava destinat a ser aniquilat per Haman, el malvat ministre del rei Assuer (450 aC).

Haman, ple d’odi contra el jueu Mardoqueu, el pare adoptiu d’Ester, perquè es nega a prosternar-se davant d’ell i adorar-lo, pren la decisió de destruir el poble d’Israel. Haman es juga a sorts per determinar la data en què ha de dur a terme el seu pla terrible. El dau no s’atura fins a l’últim mes de l’any, “el tretze del mes dotze, que és el mes d’Adar”. D’aquesta manera, els jueus tenen el màxim temps possible, 11 mesos, per salvar-se! Les sorts han canviat a favor dels hebreus i s’han tornat en contra d’Haman, que serà penjat a la forca que ell mateix havia preparat per a Mardoqueu.

Purim celebra la providència de Déu en el temps. Es tracta d’una festa dels infants, la gent es disfressa, fan regals i almoines als pobres. En aquell dia, el llibre d’Ester es llegeix dues vegades, i cada cop que el lector pronuncia el nom de l’antisemita Haman, els infants fan un soroll estrepitós amb matraques i piquen de peus a terra.

L’Església contempla en Ester, que va intercedir pel seu poble, una figura de Santa Maria. Igual com Ester va ser providencial per al seu poble per voluntat de Déu, Maria ho és per al poble cristià. Una festa bellíssima que ens ensenya a combatre tot odi per motiu de la religió.