“El pallasso Ratzinger fa pujar l’audiència.” Aquestes són les paraules de Toni Soler per justificar la befa i la burla que es fa amb el cristianisme, al programa Està passant. Ho contava l’escriptor Antoni Puigverd al seu magnífic article, Riure sense risc (La Vanguardia, 12 d’abril de 2023).

Puigverd deia: «Recordo un sopar a Banyoles amb Toni Soler. Era en temps de Joseph Ratzinger. Li vaig dir: “Una caricatura és una exageració d’un tret real i distintiu d’un personatge. És el que feu amb els polítics catalans. Però amb Ratzinger no feu caricatura. És un home serè i savi i el presenteu com un boget histèric; és un gran políglota i el feu quequejar amb una barreja macarrònica d’italià, català i castellà.” Soler em va contestar: “És que l’actor Toni Albà fa una recreació molt personal del personatge.” I va afegir: “La meva mare s’horroritzaria si ho veiés: era catòlica. Però hem detectat que als nens els agrada molt el pallasso Rtazinger i, si el fem sortir, es queden més estona davant la tele i puja l’audiència”.»

I és que per pujar l’audiència s’hi val tot? Cal fer burla dels qui intentem viure l’Evangeli?

Si com deia Toni Soler en aquell sopar a Banyoles amb Antoni Puigverd, la seva mare “s’horroritzaria si ho veiés”, ¿com no ens hem d’escandalitzar en veure la befa i la burla que es fa amb la nostra religió al programa de Toni Soler i Jair Domínguez?

Algú s’imagina un programa on Toni Soler i Jair Domínguez tinguessin, amb les seves mares o les seves filles, un diàleg semblant al de la Mare de Déu del Rocío?

Si és lamentable menystenir la religió catòlica al programa Està passant, també ho és l’afirmació de Jair Domínguez, quan diu que té predilecció “per fer mofa de les sectes controlades per pederastes”.

I és que l’ètica és més important que l’audiència.