En aquest diumenge, capvuitada de Pasqua, l’evangeli ens presenta una dimensió essencial del Misteri Pasqual: Jesús ha ressuscitat i els primers creients n’experimenten la presència gloriosa i benèfica. Sant Lluc ens mostra la importància d’aquest diàleg que es dona entre Crist i els deixebles, tant en el camí de la vida com en els sagraments, de manera especial en l’eucaristia.
La presència real del Senyor en el Sagrament i la unió espiritual d’amor entre la nostra ànima i el nostre Redemptor són el motor del nostre creixement en la perfecció humana i cristiana, és a dir: mantenir una vida de gràcia i comunió amb Déu i la santedat consumada quan ens arribarà l’hora del nostre propi trànsit. Per aquest motiu, Pasqua és per a nosaltres diàleg amb Jesús ressuscitat i també és participació de l’amor misericordiós del Pare celestial, manifestat pel sofriment de Jesucrist i del seu oferiment d’amor. De fet, nosaltres trobem el nostre aliment espiritual en aquest doble do: l’oració i la comunió eucarística, precisament perquè és així com es fa present Jesucrist, avui invisible als nostres ulls.
Com deia sant Gregori papa: “Allò que és visible de Jesús abans de ressuscitar, ara és visible a través dels sagraments.” I com també deia un altre sant Papa, Lleó I: “Jesús ha rescatat allò que ha assumit a través de la nostra carn”, quan va veure néixer de la Immaculada i sempre Verge Maria, Mare de Déu.
Cal afegir-hi, a més a més, un detall que és interessant: adonem-nos que Jesucrist, un cop ressuscitat, i segons les Escriptures, prefereix les aparicions gairebé sempre en context eucarístic: l’Església s’aplega entorn de l’altar i evoca la Paraula divina i es disposa a rebre el Do de l’Esperit Sant que Jesús vivificat regala de la part de Déu Pare. De fet, hi ha un paral·lelisme enorme entre la taula del Dijous Sant, la taula d’Emmaús i l’altar de les nostres esglésies, perquè en totes tres es produeix el mateix misteri.
És a la llum d’aquest misteri que entenem la importància del diumenge i de la santificació de les festes cristianes, tal com ens recorda el Magisteri de l’Església universal: “La pietosa Mare Església… cada setmana, el dia que ha denominat ‘diumenge'”(dia del Senyor), commemora la resurrecció [de Crist], que, un cop l’any, celebra també, amb la seva benaurada Passió, en la solemnitat màxima de Pasqua” (Sacrosanctum concilium, 102).
Demanem, doncs, al Senyor, que ens comuniqui aquesta alegria, i que aquest evangeli sigui per a nosaltres un estímul a romandre en l’esperança, malgrat les dificultats i incerteses del món present.
