Ja som en plena primavera, una estació que no sé si ens altera, com se sol dir, però que ens anima i ens fa pensar en la següent, l’estiu. I és que pensar en l’estiu és també pensar en el temps d’esbarjo i en les vacances. Sovint sentim a dir “necessito unes vacances”; sembla que molta gent que treballa necessita vacances urgentment, és però encara més urgent que els que tenen “vacances permanents” trobin una feina.

Celebrem Sant Josep Obrer, patró dels treballadors. La Festa del Treball és una jornada en què reflexionem sobre el món laboral i com el treball dignifica la persona. Any rere any els treballadors surten al carrer per reivindicar el dret a una feina digna. La jornada és una jornada festiva, però sovint tensa i carregada d’emocions, perquè moltes persones treballen en males condicions i moltes viuen en summa precarietat perquè no poden accedir a una feina. També és cert que hi ha persones que, tenint feina, fan un mal ús dels drets laborals.

El món del treball és molt complex i cal que trobem una fórmula adequada que vagi bé a tothom, això no és fàcil. L’Església té una proposta molt ben definida: la Doctrina Social de l’Església. Aquest compendi de normes i principis ens ofereix un camí per transformar la realitat en una societat més justa, solidària i fraterna, la qual s’aconsegueix amb el respecte a la dignitat de la persona humana i als seus drets i deures.

La Doctrina Social de l’Església constata que els drets dels treballadors, com tots els altres drets, es basen en la naturalesa de la persona humana i en la seva dignitat transcendent i afegeix que “un benestar econòmic autèntic s’aconsegueix a través d’adequades polítiques socials de redistribució de la renda” (Compendi de la Doctrina Social de l’Església, 303). Més enllà de les anàlisis econòmiques que es puguin fer, que deixo als experts, crec que és molt important partir d’uns principis bàsics a tenir en compte en qualsevol acció dins del món laboral. Cal que empresaris i treballadors assumeixin també els seus deures i obligacions. Per tenir drets cal complir els deures.

És fonamental que entre treballadors i empresaris hi hagi un bon diàleg que permeti arribar a acords beneficiosos per a uns i altres. Amb confiança i bona voluntat podem fer del nostre espai i temps laboral una meravellosa oportunitat d’aprendre, créixer i viure la fraternitat.

Seguint fil per randa el que proposa l’Església, és inqüestionable que molts dels mals que pateix la societat s’alleujarien o desapareixerien. Cal que insistim que és molt important partir d’aquests principis i fer-nos-els nostres com qualsevol bon hàbit que tinguem i del qual no dubtem. Com deia sant Joan Pau II, donar a conèixer la Doctrina Social de l’Església és una forma d’evangelització.

Benvolguts germans i germanes, és a les nostres mans posar en pràctica bones accions per promoure la justícia i la fraternitat. Que sant Josep Obrer ens ajudi a ser generosos i perseverants.